Les propostes de dansa al carrer del Circuit Tardor en Dansa per aquest diumenge al matí es faran dins del Teatre en cas de pluja. La intenció és fer un recorregut, amb un espectacle diferent a cada sala d’assaig per acabar amb un últim espectacle a l’escenari.
Els espectacles començaran a les dotze del migdia i seran un total de quatre peces de dansa contemporània molt diferents entre elles. Hi haurà
El Circuit Tardor en Dansa és una de les onze mesures del Pla d’Impuls de Dansa 2023-2026, del Departament de Cultura de la Generalitat. En total, són 12 els municipis implicats, que treballen en tàndems per dedicar un cap de setmana sencer a la dansa i el moviment. En el cas d’aquest cap de setmana, Lloret de Mar farà equip amb Llinars del Vallès.
Totes les activitats són gratuïtes, amb la voluntat també de fer arribar al màxim de gent possible aquesta disciplina.
La peça que donarà el tret de sortida a les propostes de diumenge és Jarana, de la companyia de Laia Santanach. Una peça molt festiva, per gaudir, que investiga sobre aquelles tradicions desaparegudes o bé sobre possibles tradicions futures. Anna Hierro, Mario G. Sáez, Carlos Martorell, Julia Sanz i Laia Santanach, coreògrafa i també directora, en són els intèrprets.
En acabar, Jarana donarà pas al solo de la companyia Elelei, Pelvis Loca, en què podrem veure com la ballarina Sabrina Gargano es «disloca absolutament» i fa moure el seu cos amb l’objectiu de convertir-lo en un territori de recerca i una metàfora dels seus conflictes.
Després, serà el torn d’un duet interpretat per les artistes Laura Lliteras i Marina Fullana, que ballen amb sabates de taló. Dosis, de la companyia UnaiUna, és una peça on l’humor i la transgressió hi són bastant presents. Un viatge per diferents estats, on les intèrprets es van trobant, coincideixen i es perden en diferents camins.
I per acabar, podrem gaudir de Lo que los árboles no cuentan, interpretat per Quico López i Hèctor Plaza. Amb una proposta en què demostren les seves habilitats en la dansa urbana i de carrer, i en què la peça està creada absolutament per a l’espai urbà.
