85.000 cartes i 640 llibres van ajudar Dolors Bassa a tirar endavant en el seu dia a dia mentre era a la presó. L’exconsellera de Treball, Afers Socials i Família ha estat a Lloret aquest dijous al vespre per presentar el llibre Carregades de raons, que ha escrit a quatre mans amb la seva germana, Montse Bassa.
A darrera hora, l’actual diputada al Congrés no ha pogut assistir a l’acte, precisament, perquè s’ha allargat del debat de pressupostos de l’Estat. Tot i així, Dolors Bassa ha posat èmfasi en què l’empresonament no la va afectar només a ella, sinó que tota la família en va ser víctima.
Al llarg d’una hora llarga, l’expresa ha parlat de la seva experiència i ha respost totes les preguntes del públic amb un somriure i molt d’optimisme. En aquest sentit, el llibre comença quan la Dolors entra a la presó la primera vegada fins al 9 de novembre: moment en què comença una nova etapa, ja hi ha sentència, hi ha eleccions al Congrés i, a més, la data coincideix amb l’aniversari de la primera consulta popular i de la caiguda del mur de Berlín.
Les germanes Bassa van decidir escriure aquest llibre, sobretot, per poder mostrar el punt de vista femení d’aquesta experiència i, per tant, un dels valors més destacats del llibre és que està impregnat de sentiments.
“Vam voler plasmar-ho perquè els altres eren llibres d’homes i crèiem que la sensibilitat d’una dona amb el que estàvem passant era diferent”
Dolors Bassa
Dolors Bassa s’ha mostrat molt agraïda del suport que ha rebut sempre i ha posat en relleu que el patiment era compartit. En aquest sentit, no només patien els presos i les preses, sinó que també la gent del carrer patia per ells.
“Nosaltres ho hem patit a dins de les presons, però la gent ho ha patit molt a fora, m’he trobat gent que m’ha dit que no acabava de ser feliç perquè sabia que érem tancats”
Dolors Bassa
L’exconsellera ha estat molt contundent en afirmar que els tres anys que ha passat a la presó no els ha perdut, ja que ha aprofitat per llegir molt i per formar-se, però sí que creu que li han robat, ja que l’han allunyat del seu entorn, de la seva família, i considera que és una injustícia.
“Jo crec que no he perdut aquests tres anys, he fet moltes coses, però sí que són robats, continuo pensant que és una injustícia”
Dolors Bassa
Tot i que Dolors Bassa és optimista i confia en què Catalunya acabarà sent independent, reconeix que hi ha un conflicte polític sobre la taula que cal resoldre i considera que l’indult és només una solució parcial.
