La Míriam Prado tenia 40 anys quan van diagnosticar-li càncer de pit. En aquell moment, es plantejava tenir un tercer fill i en les revisions per assegurar-se que tot estava bé abans de quedar-se embarassada, van trobar-li un bony que va resultar ser un tumor maligne. Hem parlat amb ella perquè avui, 19 d’octubre, es commemora el Dia internacional del càncer de mama.
Quan li van donar el diagnòstic, a la Míriam el món li va caure a sobre, però assegura que el més complicat va ser assumir que les previsions se li estroncaven i havia d’abandonar el somni de tornar a ser mare per centrar-se en la seva cura. Explica, també, que de seguida va tenir clar que era un tumor maligne, ja que els resultats de les proves van arribar molt ràpid i de seguida li van programar l’operació. En un primer moment, però, va rebre la notícia com si no anés amb ella.
“Jo ho vaig rebre com si fos una cosa que li estigués passant a algú altre, no vaig ser gaire conscient que la història anava per mi, crec que va ser una manera de protegir-me i de protegir la gent del meu voltant”
Míriam Prado
No obstant això, arriba un moment en què t’operen i comences el tractament i tot es fa molt més evident. Aleshores comença una etapa d’assumir el que està passant i de gestionar els sentiments i les pors.
“Arriba un moment que n’ets conscient i és dur assumir que tens una malaltia d’aquest tipus, perquè avui en dia hi ha molta curació amb el càncer de pit, però també n’hi ha que no i sempre tens aquella por”
Míriam Prado
Per a la Míriam, el més dur de tot va ser veure patir la gent que estimava i que sovint duien el dolor en silenci.
“Veure patir al teu voltant és el que se’t fa més dur i veure’ls patir en silenci, perquè evidentment a tu no et diuen res”
Míriam Prado
En el cas de l’Analuz Buendía, va anar a fer-se la revisió perquè notava una pressió estranya al pit i, igual que la Míriam, de seguida va veure clar que la cosa no pintava bé.
“Jo notava que el pit m’anava a explotar i vaig fer-me una mamografia urgent i tot el meu entorn em deia que no seria res, però jo vaig sortir d’allà sabent en el meu interior que alguna cosa no rutllava”
Analuz Buendía
Per a l’Analuz és vital haver tingut el suport de la Míriam, amb qui ja eren amigues abans i que l’ha guiat en què fer en tot moment per fer front a una situació que ella ja havia viscut abans.
“Que algú que ho ha patit et pugui explicar en primera persona què has de fer o què pots fer, això no té preu, és el millor regal que et pot donar”
Analuz Buendía
Tant per a l’Analuz com per a la Míriam seria interessant que la societat fes més pedagogia per saber com adreçar-se i ajudar persones que pateixen la malaltia. En aquest sentit, de vegades hi ha comentaris que, tot i estar fets amb bona fe, no ajuden, com ara parlar de lluitadores o guerreres.
“Aquests comentaris no ajuden, jo no soc cap lluitadora ni guerrera de res, aquesta paraula et posa una pressió a sobre que no necessites, perquè si no me’n surto, què?, és culpa meva?, he fet alguna cosa malament?”
Analuz Buendía
“És molt injust per les persones que no ho han superat, jo crec que han lluitat igual que jo, és molt injust perquè tothom vol viure”
Míriam Prado
El càncer de mama és el tumor més freqüent en les dones, malgrat que té una de les taxes més elevades de supervivència en oncologia, amb èxit en pràcticament el 90% dels casos. Tot i així, no podem oblidar que segueix sent una malaltia greu, que a Catalunya causa més d’un miler de defuncions a l’any.
Segons dades del Departament de Salut de la Generalitat, representa el 29% de tots els càncers diagnosticats en el sexe femení, amb prop de 5.000 diagnòstics nous cada any, i en gairebé el 80% dels casos les dones afectades tenen més de 50 anys.
La Míriam i l’Analuz actualment formen part de la junta de l’Associació Contra el Càncer de Lloret, que el 5 de novembre organitza el Sopar de dones solidàries.
