Una operació conjunta entre la Policia Nacional i l’Agència Tributària ha permès desarticular una organització criminal dedicada a la importació i venda de productes falsificats a través del top manta i ha intervingut gairebé 250.000 articles. Els agents han fet 39 detinguts, la majoria (15) a Lloret de Mar. També s’han arrestat 14 persones a Madrid, 4 a Sevilla; 3 a Màlaga i 3 més a Tenerife. S’han fet 13 registres simultanis i 22 inspeccions en magatzems i establiments oberts al públic en diferents punts del país. La xarxa modificava constantment el seu ‘modus operandi’ i les formes de pagament, les vies d’entrada de la mercaderia i la distribució per evitar ser descoberts.
Segons l’Agència Catalana de Notícies, la investigació va començar quan la policia va saber que hi havia una organització criminal “jerarquitzada“, integrada per ciutadans senegalesos, assentada al país i perfectament estructurada. La xarxa es dedicava presumptament a importar i vendre productes falsificats i emmascarava l’origen il·legal dels beneficis per integrar-los als sistemes econòmics i financers legals tant d’Espanya com d’altres països.
Les falsificacions es feien mitjançant la pròpia creació i importació dels productes –peces de roba, calçat, joies o articles de marroquineria-. En altres ocasions, en canvi, unien a l’article una etiqueta, adhesiu o serigrafia distintiva de determinades marques, vulnerant els drets de la propietat industrial.
Els agents van descobrir que la xarxa operava des d’almenys el 2016 i que comptava amb una estructura piramidal i “dinàmica” amb un clar repartiment de les tasques entre els seus membre.
A la cúspide de l’entramat, hi havia una dona que feia les funcions de direcció i gestió. Aquesta es desplaçava amb terceres persones, de manera continuada i repetida, a països proveïdors per importar els productes falsos i, a la vegada, era l’encarregada de rebre la major part dels beneficis econòmics.
Un cop aquí els productes es distribuïen per tota la geografia espanyola, utilitzant punts logístics o empreses de paqueteria. Aquesta tarda la feien els membres de l’organització denominats “venedors rellevants” o ‘bústies’. A més, aquests es trobaven amb el cap de distribució, a qui els líders donarien instruccions per fer la distribució entre els venedors.
Finalment, l’últim esglaó eren els venedors de “base”, els destinataris finals dels productes. La majoria: ciutadans africans en situació irregular i amb escassos recursos econòmics, que es dedicaven a comercialitzar els productes a través del top manta. Aquestes persones, a més, s’ocupaven de recaptar part del benefici obtingut per entregar-lo a tercers, que a la vegada, acumulaven diners de diverses procedències per reenviar-lo a nivells superiors de l’organització.
Un dels mètodes utilitzats eren les transferències bancàries o l’ingrés de diners directament als seus comptes. Ho feien des de diversos punts i es reintegraven a les localitats on residien els líders de la xarxa. L’altra via utilitzada eren els enviaments a través d’empreses de paqueteria o correspondència postal als domicilis dels caps de la banda.
Per blanquejar els guanys, creaven negocis amb aparença legal, com restaurants, i l’enviament de diners al seu país d’origen (Senegal) a través de mules o paqueteria. Per evitar ser descoberts, l’organització modificava el seu ‘modus operandi’ de forma habitual canviant les vies d’entrada de la mercaderia. Inicialment ho entraven a través del Regne Unit i ara la ruta era Xina- Alemanya i Espanya.
L’operació s’ha centrat en els membres que ocupaven nivell més alts a la organització. Els agents van detectar que la capacitat econòmica dels investigats no es corresponia amb les rendes declarades ni amb els informes de vida laboral, perquè pràcticament cap tenia nòmina i els que en tenien no era proporcional a les entrades de diners que rebien als seus comptes.
Detencions i registres
La policia ha detingut 39 persones pels delictes d’organització criminal, contra la propietat industrial, blanqueig de capitals, contraban i infracció de la Llei d’Estrangeria. A Lloret de Mar s’hi han fet detencions, 14 més a Madrid, 4 a Sevilla, 3 a Màlaga i 3 més a Tenerife.
Pel que fa als registres i inspeccions, 13 s’han fet a Madrid i 13 més a Lloret. Entre el material comissat, hi ha equipacions de futbol, bosses de luxe, calçat i joies així com materials per estampar peces falsificant marques conegudes. També s’ha intervingut 86.255 euros en efectiu, dispositius electrònics com mòbils, tauletes i portàtils i una gran quantitat de documentació relacionada amb la xarxa.