15.4 C
Lloret de Mar

El crim de la dona trobada morta el 2013 dins un bidó enterrat a Lloret de Mar queda impune

El jutjat arxiva el cas després que les autoritats d'Argentina comuniquessin que la principal sospitosa ha mort.

El bidó enterrat a Lloret on van trobar les restes.
El bidó enterrat a Lloret on van trobar les restes.

Darreres Notícies

El crim de la dona trobada morta el juny del 2013 dins un bidó enterrat en una finca de Lloret de Mar ha quedat impune, segons l’Agència Catalana de Notícies. El jutjat, atenent la petició del fiscal, ha arxivat el cas després que les autoritats d’Argentina comuniquessin que la tarotista investigada per assassinat i principal sospitosa dels fets ha mort.

A banda de la vident, el jutjat també investigava un veí de la població, que va ser propietari dels terrenys on van localitzar el cos, que va reconèixer que s’havia encarregat d’ocultar el cadàver.

La interlocutòria d’arxiu remarca que no se’l pot jutjar de manera “independent”: “Resulta impossible jutjar-lo en solitari”. La víctima era Ana Maria Martos, veïna de Sant Feliu de Llobregat desapareguda l’any 2004.

La Policia Nacional va trobar les restes de la víctima el 12 de juny del 2013. Estava dins un bidó ple de ciment enterrat a una profunditat de quatre metres en una finca ubicada al carrer Rafael Albertí de Lloret. També van detenir un veí de la població, que havia estat propietari dels terrenys, i una dona a Argentina que la investigació situava com la presumpta autora material del crim. Aquesta sospitosa, Norma Beatriz Kuike, va ingressar en un centre penitenciari argentí fins que la van extradir al país el gener del 2015.

Després de passar a disposició judicial, el jutjat d’instrucció 4 de Blanes va decretar presó sense fiança, una mesura que l’Audiència de Girona va modificar el febrer del 2015, deixant-la en llibertat si pagava una fiança de 10.000 euros. Un cop lliure, Kuike va començar complint amb les compareixences periòdiques al jutjat però ho va deixar de fer a mitjans 2016, poc després que el fiscal del cas, Víctor Pillado, concretés la imputació contra els dos investigats per un delicte d’assassinat. El fiscal apuntava que els dos es van posar d’acord per matar la víctima.

Segons el relat de l’acusació pública, pels volts del 20 de gener del 2004, van portar Ana Maria Martos fins a casa de l’investigat a Lloret de Mar. Després de matar-la, exposava el fiscal, l’home va seguir les instruccions de la vident, va embolicar el cadàver de la víctima, el va ficar dins el bidó, el va omplir de ciment i, finalment, el va enterrar a la parcel·la on el van trobar nou anys després a la urbanització Lloret Residencial.

Arran de la fugida de la investigada del país, el jutjat d’instrucció va dictar una ordre internacional de recerca, detenció i entrega contra la tarotista sospitosa d’assassinat. El febrer del 2020, Interpol va comunicar al jutjat que l’havien localitzat, de nou a Argentina. Aleshores, el jutjat va tornar a sol·licitar-ne l’extradició però les autoritats argentines ho van rebutjar perquè, segons recull l’informe del fiscal, “no es trobava en plenes facultats mentals per haver-li diagnosticat un psicosíndrome orgànic cerebral”. Això va deixar les gestions d’extradició en suspens fins que van informar que la sospitosa havia mort.

Després de la defunció, el fiscal va sol·licitar l’arxiu del cas per a l’altre investigat i el jutjat ho ha acordat. Pillado argumenta que la mort de la vident fa impossible que els jutgin de manera conjunta i que la investigació no ha pogut esclarir si van ser els dos o només un d’ells qui va acabar amb la vida de la víctima: “Això provoca necessàriament l’arxiu de les actuacions per no haver quedat degudament acreditada l’autoria dels fets. Una decisió que deixa sense resoldre en una declaració de fets provats allò que li va passar a Ana María Martos, amb les conseqüències que el ministeri fiscal entén que tindrà per a la família de la víctima, però és l’única solució jurídica adequada en dret”. A més, el fiscal també afegeix que, en cas que aparegui alguna pista nova en un futur, com va passar amb els anònims, es podria reobrir la causa.

Encobriment

La defensa del veí de Lloret de Mar, encapçalada pel lletrat Carles Monguilod, ha recordat que l’investigat va admetre que s’havia encarregat d’enterrar el cos de la víctima seguint les ordres de la vident perquè li tenia “por” però va negar haver tingut res a veure amb el crim: “La responsabilitat penal que se li podia acreditar hauria estat, en tot cas, un encobriment i això ja estaria prescrit”.

Monguilod recorda que la investigació no ha pogut acreditar l’autoria de la mort i subratlla que, de fet, l’autòpsia tampoc va poder determinar que es tractés d’una mort violenta. “L’autòpsia assenyala que no es podia saber de què havia mort, cosa que no descartaria que fos una mort natural. Amb tot aquest panorama, entenc que la fiscalia ha actuat amb bon criteri decidint no anar a judici a veure si sonava la flauta i el tribunal popular cometia un error, perquè no hi ha prova de càrrec per a una condemna per homicidi o assassinat”.

L’informe del fiscal exposa que tot i que la causa de la mort és “indeterminada“, el conjunt de circumstàncies que envolten el cas apuntarien a un crim: “Queda descartada una mort per arma blanca, arma de foc, traumatismes contundents, cremades, explosió, precipitació o atropellament. Però no es descarta com a causa de la mort asfíxia, per inhibició, per intoxicació o inclús per causes naturals”. Tot i això, remarca que el fet que enterressin el cos i els moviments econòmics que la víctima va fer poc abans de desaparèixer són, com a mínim, indicis sospitosos que descartarien la mort natural.

En aquest punt, el fiscal sosté que darrere de la desaparició de la dona hi podia haver un mòbil econòmic perquè durant l’últim semestre del 2003 la veïna de Sant Feliu de Llobregat es va començar a desfer del seu patrimoni “de manera escandalosa” fins a arribar a acumular 110.500 euros en préstecs i venda de patrimoni. A més, el 20 de gener del 2004 va vendre casa seva per un import de 320.000 euros: “Des de llavors, ningú més la veu viva”. “El destí d’aquests diners es desconeix de manera absoluta” conclou el fiscal.

spot_img

El + Vist