El 24 de juliol de 1987, Festa Major de Santa Cristina, es va recuperar la regata del S’amorra amorra amb quatre tripulacions. Un grup de dones va demanar poder vogar-hi, però la resposta va ser negativa, perquè les quatre embarcacions eren masculines.
Més lluny de fer-los acotar el cap, aquella negativa els va donar força per començar a treballar per aconseguir el primer llagut per a dones. Només un any després, el 24 de juliol de 1988, van participar al primer S’amorra amorra. Així va néixer el club de rem Es Vano.
Aquella empenta per lluitar pels drets de les dones i obrir les portes a tantes i tantes noies que han remat posteriorment i que encara remen avui en dia els han portat a ser mereixedores del Premi Aurora 2022. Aquest diumenge l’han recollit agraïdes i emocionades en recordar aquells inicis.
La comissió organitzadora estava presidida, en el seu origen per Roser Llambí, Pili Lloveras, Rosa Maria Macià, Carme Macià, Mia Mas, Anna Pujol i Cristina Relat. Aviat, es van afegir al grup per formar equip Maria Rosa Macià, Ester Mas, Rosa Pujol, Silvie Kayser, Anna Coloma, Anna Comino i Carmen Tato.
Una de les dones que han sortit a recollir el guardó ha estat Roser Llambí, que recorda que en aquell moment no eren gens conscients que estiguessin fent un pas important per a les dones.
“No ens esperàvem que pensessin en nosaltres; en aquells moments jo no pensava, ni molt menys, que allò era una lluita a favor de la dona”
Roser Llambí
Un opinió que comparteix Pili Lloveras, que assenyala que després d’elles, han vingut moltes generacions de dones vogadores.
“En aquell moment no vam ser conscients de tot això, però amb el temps t’adones que, gràcies al nostre granet de sorra, han anat generacions darrere nostre”
Pili Lloveras
Segons Cristina Relat, la creació del club femení va ser fàcil perquè la iniciativa de seguida es va fer popular i van rebre el suport de moltes persones.
“Complicat no, perquè en teníem moltes ganes, vam estar un any ben bo per tenir-ho tot a punt fins que va arribar el dia”
Cristina Relat
Entre les persones que les van ajudar hi ha els pintors lloretencs Carretero Gomis i Joan Sala Lloberas i també Joan Domènech, tal com recorda Anna Pujol.
“Una de les persones que ens va donar molt de suport és en Joan Domènech, que ens va ajudar a l’hora de fer els estatuts”
Anna Pujol
La glossa sobre l’entitat l’ha fet la historiadora lloretenca Marina Garcia.
“Per elles era un gest quotidià poder participar dels actes de la festa major i prendre una part igualitària; en cap moment se sentien com a pioneres, és ara que nosaltres els reconeixem aquest fet”
Marina Garcia
La regidora d’Igualtat, Jennifer Pérez, es mostra orgullosa de comptar amb dones com aquestes a Lloret de Mar.
“Contentíssima, perquè és una història de dones lluitadores i súper contenta de representar un municipi ple de dones lluitadores i que són exemple per a les noves generacions”
Jennifer Pérez
Des de l’Aurora, Maite Rodríguez posa de relleu la importància que van tenir aquell grup de dones pioneres.
“Van fer una tasca increïble en ser el primer equip de rem femení, quan les dones no vogaven ni feien res, estaven relegades a tasques secundàries sempre, i s’havia de donar a conèixer aquesta història”
Maite Rodríguez
L’entrega del premi ha anat acompanyada del recital Un cant a la dona, amb la pianista russa Alya Baevsky i la soprano ucraïnesa Olesya Shemechko.
Tot seguit, s’ha fet, a la plaça Germinal Ros, el tradicional vermut de l’Aurora per commemorar el 8 de març, Dia Internacional de les dones.
