Lloret de Mar és un municipi compromès amb el benestar emocional, la salut mental, la prevenció del suïcidi i l’atenció al supervivent. Així s’ha aprovat per unanimitat al ple d’aquest dilluns, arran d’una moció presentada pel PSC, a la qual s’han adherit els grups de l’equip de govern (Junts per Lloret, ERC i els regidors no adscrits) i Força Lloret.
La proposta posa èmfasi en visibilitzar el dia internacional de la prevenció del suïcidi, que és el 10 de setembre, i per això marca que caldrà organitzar actes i activitats específiques cada any entorn a aquesta data.
També s’ha acordat que l’Ajuntament sol·liciti finançament als fons ReactEU de la Unió Europea per reforçar les campanyes existents i crear-ne noves de conscienciació, sensibilització, informació, formació i promoció de la salut mental i per a l’erradicació dels estigmes socials en aquest àmbit. I, a través d’aquests fons, elaborar plans específics de preservació i assessorament tant per a persones amb problemes de salut mental com a persones que han perdut un familiar o algú proper per suïcidi.
ReactEU són una sèrie de fons extraordinaris que ha impulsat la Unió Europea a nivell regional i local per combatre les conseqüències de la Covid-19, tant en l’àmbit econòmic, com sanitari i social. Catalunya, en concret, rebrà, dels ReactEU, 1.700 milions d’euros.
Finalment, la moció preveu que l’Ajuntament sol·liciti a la Generalitat que desenvolupi polítiques de salut mental i prevenció del suïcidi.
El debat de la moció s’ha aprofitat per posar de manfiest que el suïcidi segueix sent un dels grans tabús socials que existeixen avui en dia, malgrat que el suïcidi continua sent la primera causa de mort externa al nostre país i el nombre de víctimes mortals dobla el de les d’accidents de trànsit.
El 2020, es calcula que van suïcidar-se gairebé 4.000 persones a l’Estat espanyol, un 7% més que el 2019. Aquest màxim històric, segons el text de la moció, representa que hi ha una mitjana d’onze persones que se suïciden cada dia. A Catalunya, es van registrar 556 suïcidis i a la província de Girona, 62.
