Ha mort, als 91 anys, Ramon Borrell, que va ser jugador del Club de Futbol Lloret als anys 50 del segle passat. Borrell, nascut el 13 de juliol de 1932, va debutar amb el primer equip l’any 53 i va jugar-hi set temporades com a davanter amb el dorsal número 9.
«Conegudíssima figura del futbol local, que ha sabut aquests últims enfrontaments convertir-se en un indiscutible a la seva posició». Malgrat que així de contundent descrivia la publicació Lloret Deportivo al davanter centre Ramon Borrell el març de 1954, l’ariet reconeixia que mai no va ser un gran apassionat del futbol. «Al meu temps lliure preferia anar a pescar o a buscar bolets… o a treballar, fins i tot!», assegurava seriosament al llibre del centenari del Club de Futbol Lloret.
Ens hem de situar en uns temps ben diferents als actuals, en què a Lloret, on vivien a la vora de 5.000 habitants, poca cosa més que el futbol hi havia per omplir les estones d’oci. Tampoc no hem d’entendre la pràctica del futbol com avui en dia. Els entrenaments eren secundaris, si en feien algun era més aviat per afició dels jugadors que volien anar a fer uns tocs al camp, però no era condició indispensable, ni molt menys, per poder jugar el partit del diumenge.
En el cas d’en Ramon, de fet, era ben al contrari. Era forner i encara recorda la visita setmanal que li feia a l’obrador en Joan Sala Creus, que era l’entrenador d’aquell moment. La rutina era sempre la mateixa: el míster hi anava al vespre, el forner posava en marxa la màquina de pastar, que tardava una hora en fer la feina, i aquells seixanta minuts els aprofitaven per dissenyar l’equip. El jove, que anava cansat de treballar tota la setmana, li remugava que només aniria al partit quan els faltés un jugador. Però era bon golejador, en Creus -com l’anomenava tothom- prou que ho sabia i, ves per on, cada setmana els faltava un jugador.
De ben petit, va formar part d’un equip que havia creat mossèn Pere Torrent, amb el qual anaven a jugar a Blanes i a Tossa, i anys després va entrenar-se a Sarrià, on es va formar futbolísticament. El 1953, com diem, va debutar amb el Club de Futbol Lloret. Segons la premsa de l’època, en Ramon tenia una visió de joc privilegiada i era bo xutant amb els dos peus.
Amb en Ramon, també jugava el seu germà Jaume, dos anys més petit, que era interior dret. Els dos germans s’entenien a la perfecció dins del camp i, segons afirmava en Ramon, a diferència d’ell, en Jaume sí que gaudia veritablement del futbol. Els dos germans van formar part de l’equip que va inaugurar, el 15 d’agost de 1953, el Camp Municipal d’Esports que encara tenim avui en dia. Un camp que va ser tota una gesta del poble, que s’hi va involucrar de valent. La premsa de l’època marca, de fet, aquell any com el del ressorgiment del futbol a Lloret.
