4 mesos entrenant quatre dies a la setmana, la companyia de família, amics i coneguts i una preparació de la ment per combatre el dolor i l’esgotament. Aquests són els ingredients bàsics que els Beer Runners Lloret van necessitar per poder córrer els 42,195 quilòmetres de la Marató de Barcelona, diumenge passat.
Tot i que hi havia més lloretencs que participaven a la cursa a títol personal, nosaltres ens centrem en l’experiència d’aquest grup, perquè alguns dels seus integrants ens han visitat a la ràdio per explicar-nos com ho van viure. Per a tres, era la primera vegada: la Jessica Porcel i els germans Pilar i Javi Alba. Per a en Joan Garau, en canvi, ja era la vuitena marató que corria.
Beer Runners Lloret és un grup de lloretencs i lloretenques que es trobaven per anar a córrer un cop a la setmana, de manera informal. Entre uns i altres, però, es van anar animant i van decidir apuntar-se a la Marató de Barcelona. Una fita que asseguren que va ser molt emotiva.
“Va ser molt emotiva, perquè després de tants mesos d’entrenament… I aquell dia hi va haver moltes sorpreses i la vam acabar junts i contents!”
Pilar Alba
Quan l’esgotament de les cames fa que en alguns moments sembli impossible arribar a la meta, el cap és imprescindible per poder aconseguir-ho.
“Has de tirar de cap i de cor, perquè penses en tota la trajectòria i això és el que t’empenta a acabar-la”
Pilar Alba
La dificultat hi és sempre, tant si és la primera vegada com la vuitena, com és el cas d’en Joan, que explica que sovint les persones s’hi presenten com a un repte únic, però després tenen ganes de repetir.
“La primera és com un repte, però després, depèn de com va, uns decideixen no fer més i altres comencen ja a pensar en baixar de marca o hi ha gent que fa turisme de marató”
Joan Garau
Pel que fa als tres corredors que hi participaven per primera vegada, les opinions sobre futures vegades són diverses: la Jessica i la Pilar tenen ganes de tornar-ho a fer, mentre que en Javi es decanta pel no.
“Primer vam dir: ‘Una i no més’; però un cop has acabat i amb els sentiments al cos, no ho tenim tan clar! Potser repetirem”
Jessica Porcel
“Jo soc el que ho té més clar: jo segurament no en faré cap més! Ja estic content amb acabar-ne una i ja en tinc prou!”
Javi Alba
Més enllà del dia de la marató en si, el que més ha agradat als membres de Beer Runners Lloret és tot el camí fins arribar a córrer els 42 quilòmetres.
“El que més ens ha agradat és el camí, l’entrenament, el trobar-nos junts, l’estirar l’un de l’altre, hem rigut com mai, hem patit com mai, ha estat molt xulo!”
Jessica Porcel
Per poder aguantar tota la marató sense defallir, tots coincideixen en què és imprescindible el suport que es rep durant el recorregut.
“A mi em va ajudar anar trobant-me gent, coneguts que et van animant, alguns companys es van unir a nosaltres a córrer i ens van acompanyar uns quants quilòmetres… em va ajudar la companyia de gent per no menjar-me el coco!”
Javi Alba
“Ara m’adono que una marató s’ha d’entrenar físicament i molt mentalment també, perquè et pots trobar amb coses que mai t’esperes que aquell dia passaran”
Pilar Alba
En total, els Beer Runners Lloret van ser una desena a la Marató, entre els quals hi havia en Toni Tamayo, que per primera vegada la va fer empenyent un noi amb cadira de rodes.
Després d’una setmana de repòs, el grup ja ha quedat que tornaran a trobar-se per anar a córrer una estona dilluns vinent.