La Plataforma del Tren–Tramvia Lloret–Blanes fa balanç de l’any que acabem de tancar i posa sobre la taula els reptes pendents sobre els quals considera que cal seguir posant esforços.
D’una banda, celebra que el govern de la Generalitat, a través dels Ferrocarrils, licités la redacció de l’estudi per analitzar les diverses alternatives de millora de la mobilitat al corredor entre la Selva marítima i l’alt Maresme. Un estudi que està previst que es publiqui a finals d’aquest mes de gener. Tot i així, un portaveu de la plataforma, Todor Radostinov, assenyala que és necessària la implicació de l’administració local.
“L’estudi està en marxa i el que ens interessa, sobretot, és que els nostres polítics locals s’impliquin, perquè si no és el propi territori qui demani aquestes millores no es farà res”
Todor Radostinov
En un altre aspecte on cal la implicació del municipi és en l’obtenció d’una integració tarifària, que permeti desplaçar-se amb el mateix bitllet de transport públic entre Lloret i altres localitats. Todor Radostinov considera que és important per a Lloret obtenir-la.
“Som la localitat pràcticament més important de la costa catalana, no només de la Costa Brava, que no forma part de cap sistema tarifari integrat i creiem que no ens podem quedar enrere”
Todor Radostinov
En aquesta línia, el ple municipal va aprovar, per unanimitat, una moció per instar al Departament de Territori de la Generalitat a estudiar la incorporació de Lloret de Mar a la xarxa tarifària integrada de títols de transport de Barcelona i Girona. A més a més, la plataforma reconeix que l’Ajuntament els ha fet saber la intenció de contemplar aquest aspecte quan s’hagi de tornar a licitar el servei de bus a Lloret.
D’altra banda, l’entitat també veu amb bons ulls que l’Ajuntament hagi iniciat algunes proves pilot per pacificar determinats carrers del municipi, com ara el passeig amb la campanya Lloret Batega, el passeig respira.
En aquesta línia, la plataforma considera que Lloret de Mar hauria de comptar amb una zona de baixes emissions plenament operativa i en funcionament abans que acabi el 2025, tal com marca la Llei de canvi climàtic catalana. “Tenir una zona de baixes emissions implica que s’ha de delimitar una part del nucli urbà en el qual no poden accedir determinats vehicles que siguin més emissors de CO2”, ha explicat Radostinov, que afegeix que per fer-la possible “s’han de proposar alternatives: per exemple, una xarxa de transport públic amb més freqüències a les parades, que estiguem en el sistema tarifari integrat, és a dir, no només tenir bus sinó que sigui a un preu raonable i accessible i que sigui útil, que permeti fer el mateix viatge que el que faries amb el cotxe”.
“No es tracta només de prohibir i fer la vida més complicada a la gent, sinó que cal proposar alternatives”
Todor Radastinov
Per poder treballar plegats Ajuntament, ciutadania i associacions, la plataforma considera que cal crear una Taula Local de Mobilitat, que garanteixi el seguiment de tots els reptes de mobilitat que es plantegin.