Clotilde de Rocamora, Sicardis de Montsoriu, Càndida Masgrau, la Senyora de Rossell, Maria Àngels Alemany, Gertrudis Moret, Lliberada Parés i Rosita Mistus. El que tenen en comú és que totes són dones que han estat rellevants per a la història de Lloret.
Per això, l’Associació de Dones l’Aurora de Lloret de Mar les ha escollit per fer un itinerari, que ha presentat aquest dijous, vigília del Dia Internacional de la Dona. La presentació va anar a càrrec de Cesca Mas, membre de l’entitat, que va ser l’encarregada de repassar la trajectòria de les dones que han escollit, buscant que hi hagi varietat.
La intenció de l’Aurora és que l’Ajuntament creï un itinerari repassant el paper que van tenir aquestes dones en la història de Lloret. Per exemple, posant codis QR en punts estratègics. Una altra possibilitat és que es creïn visites guiades a través de les visites que es fan al MOLL. En tot cas, l’Aurora ha llançat la proposta perquè el Consistori l’estudiï i deixa la porta oberta a afegir-hi més dones.
De moment, les dones escollides són les següents:
– Clotilde de Rocamora i Rosés: filla de dues grans nissagues de la capital catalana, enriquits amb la fabricació i l’exportació de sabons, uns, i amb la indústria tèxtil els altres. Es va casar amb Raul Roviralta, primer Marquès de Roviralta, que en honor seu va construir els Jardins de Santa Clotilde, oberts al públic avui en dia.
– Sicardis de Montsoriu: va ser senyora del Castell de Lloret, filla d’Amat de Montsoriu, família del llinatge dels Monsoriu, vescomtes de Girona. Amat de Montsoriu tenia dues filles: Ermessenda filla de Sança i Sicardis filla de Sicardis. Amat de Montsoriu va morir el 1025, quan Sicardis tenia només tres anys, i set anys més tard Ermesseda, casada amb Guerau de Cabrera, li reclamaria a la seva germanastra part dels béns heretats. Aleshores es va fer un conveni entre les dues parts, segons el qual Sicardis es quedava amb les terres de Lloret i d’altres a l’Estanyol i les Croses, mentre que renunciava a la resta d’herència. Però aquell acord no es va formalitzar i, finalment, uns anys més tard, Sicardis va firmar, ja vídua, que renunciava al patrimoni i obtenia a canvi l’alou de Lloret. A partir de llavors es va convertir en Senyora de Lloret fins a la seva mort.
– Càndida Masgrau i Campeny: va anar a parar a la zona de Sant Quirze de Puig Ventós quan li van donar un terreny perquè s’hi fes una casa amb el seu home, Ramon Poch. Van tenir 12 fills, tot i que tres van morir de petits i un altre, als vuit anys. Va ser la primera família en instal•lar-se en aquella zona i la Càndida va lluitar des del primer moment perquè l’Ajuntament els oferís els serveis mínims. El temps va fer que el barri de Puigventós es conegués popularment com a “Barri de la Càndida” i, fins i tot, l’Ajuntament hi va instal•lar una placa en honor seu.
– Maria Àngels Alemany i Boris: va ser professora de Lloret des de l’any 1933, a l’escola de nenes, instal•lada en un edifici del carrer de l’Esperança. El 1935 va ser nomenada directora de l’Escola Nacional Graduada de nenes. Va seguir exercint durant la Guerra Civil i, quan va acabar, va tenir dificultats per poder exercint de docent perquè els vencedors li van posar moltes traves. Gràcies a les memòries que escrivia al final de cada curs, es coneixen molts detalls de com era l’escola de l’època. En morir, va ser enterrada al cementiri de Lloret, municipi que li ha dedicat el nom d’una escola de la vila.
– Gertrudis Moret i Frigola: també va ser mestra de l’Escola Nacional Unitària de nenes, entre el 1917 i el 1919. La seva sensibilitat envers els problemes de les dones treballadores va fer que es comprometés en la creació d’una escola nocturna gratuïta per a l’educació i instrucció de les dones obreres del municipi. Així doncs, feia classes cada dia entre 19:30 i 20.30 hores. Té un carrer dedicat al barri del Rieral.
– Lliberada Parés i Oliver: els Parés eren una de les principals famílies relacionades amb la navegació a Lloret. De molt jove, es va casar amb un senyor molt ric i molt més gran que ella, com era habitual en aquella època. L’home era el blanenc Miquel Ferrer, que també es dedicava al comerç amb Cuba. Amb poc més de 20 anys va quedar vídua. Com també era freqüent a l’època, al testament l’home li deixava tota la fortuna però amb la condició que mantingués el seu nom i no es tornés a casar mai més. Si es casava, s’haurien de vendre totes les propietats i repartir els diners per a fins socials, una tasca que havia d’anar a càrrec dels germans de la Lliberada. El temps va passar i quan es va tornar a casar, aquest cop amb Baudili Llobet, ningú no va fer cas d’aquell pacte. Fins que la premsa es va fer ressò del tema i la Lliberada i el seu home van haver de vendre el patrimoni del primer marit per repartir-lo entre els pobres, malgrat que ella s’havia gastat part dels diners uns anys abans per pagar el rescat del seu propi segrest. L’any 2011, el Museu del Mar va dedicar una visita teatralitzada a la vida de Lliberada Parés.
– Na Rosita Mistus: el seu nom real era Rosa Rodés i estava casada amb en Jaume Marcos, conegut com a Jaumet es Paler. Na Rosita s’encarregava de recórrer els carrers del poble avisant els lloretencs del peix que havia agafat cada patró en la jornada de pesca. Altres cops, també escampava rumors i tafaneries. Eren analfabets i pobres i, fins i tot, els van arribar a desnonar. La Societat de Pescadors de l’època no volia que dormissin al carrer i els va donar una barraca de fusta de sis metres quadrats davant de mar, a l’alçada de la travessia Joan Llaverias.