El neurobiòleg lloretenc Marc Schneeberger Pané, investigador a la Universitat Yale, estudia els efectes de l’obesitat en el cervell i la seva possible relació amb processos de neurodegeneració.
La investigació, que es troba en la fase final, ha permès observar que l’obesitat provoca canvis en l’estructura vascular del cervell. Algunes regions relacionades amb la regulació del pes corporal augmenten el nombre de vasos sanguinis, mentre que altres àrees vinculades amb processos cognitius en perden.
“Altres regions implicades en pensar estan menys actives i perden vasos sanguinis.”
Marc Schneeberger
Segons Schneeberger, aquest fenomen comparteix característiques amb l’envelliment i apuntaria que l’obesitat pot actuar com un model d’envelliment accelerat.
L’estudi també analitza l’efecte de la inflamació sobre els vasos sanguinis del cervell, com també possibles alteracions de la barrera hematoencefàlica i del sistema limfàtic, que participen en els processos de neteja cerebral. I afegeix que, una persona obesa és addicta a un aliment nutritiu amb alt poder calòric en sucres i greixos, per tant, és el cervell el que entén que hem de menjar més.
“Els éssers humans no estem programats evolutivament per estar en un estat de disposició d’aliments constant.”
Marc Schneeberger
L’investigador preveu que d’aquí aproximadament un any es pugui publicar algun dels estudis desenvolupats als Estats Units.
Paral·lelament, Schneeberger participa en una altra línia d’investigació sobre la sèpsia, en col·laboració amb un laboratori de Yale especialitzat en immunologia. L’equip estudia com els circuits cerebrals que regulen la ingesta poden influir en la resposta de l’organisme davant d’una infecció greu. En situacions de sèpsia, deixar de menjar pot acabar sent perjudicial perquè l’organisme necessita nutrients per combatre la infecció.
“Aquests circuits que ens fan deixar de menjar poden fer que l’organisme mori abans.”
Marc Schneeberger
L’objectiu, diu, és entendre millor aquest mecanisme i estudiar si, en el futur, aquest coneixement pot tenir aplicacions clíniques.
