L‘Institut Nacional d’Estadística (INE) ofereix als ciutadans la possibilitat d’esborrar-se del cens que s’envia als partits polítics quan hi ha eleccions. Els interessats poden fer el tràmit en aquest link.
Això implica que els partits no reben les dades dels que s’han esborrat i, per tant, no els poden enviar la propaganda electoral que s’envia per correu.
Davant la convocatòria prevista pel 10 de novembre de repetició d’eleccions al Congrés i al Senat i el cansament de molts ciutadans respecte a la situació política, ha crescut l’interès per fer-ho, segons el 324.cat.
El tràmit es pot fer per internet al web de l’INE amb dues opcions: amb certificat digital o amb el sistema Cl@ve. El termini per demanar-ho acaba tretze dies després de la convocatòria electoral, que es produirà automàticament el 24 de setembre. Per tant, hi ha temps fins al 6 d’octubre per demanar-ho. El sistema informàtic permet aconseguir un document que pot desar-se com a prova del tràmit.
No cal fer-ho en cada cita electoral, sinó que és una prohibició permanent. Posteriorment, si la persona canvia d’opinió, pot desactivar-la a la mateixa web.
Després que Pedro Sánchez anunciés les eleccions, han corregut molts missatges per les xarxes socials explicant la manera de fer-ho i, segons usuaris d’aquestes xarxes, l’allau de peticions ha arribat a bloquejar la web de l’INE.
Les eleccions del 28A van ser les primeres en què, gràcies a un canvi legislatiu, va ser possible esborrar-se del cens que s’envia als partits. Segons l’INE, 112.000 persones ho han fet entre el 5 de març i el 15 de setembre.
Aquest canvi el van propiciar les queixes i les demandes ciutadanes per evitar el malbaratament de recursos que implica la propaganda electoral, la majoria de la qual va directament a les escombraries. I és que el cost dels enviaments de propaganda electoral als domicilis dels ciutadans és el gruix de la partida més gran de la despesa pública que es dedica a les eleccions, la d’enviaments de correus, que és de més de 50 milions d’euros, el 40% del total.
Aquesta xifra inclou també la tramitació del vot a distància i les comunicacions als membres de les meses electorals, però no inclou la propaganda en si, és a dir, els sobres, fulletons i paperetes, que han de pagar els partits.
