La Diputació de Girona ha iniciat els tràmits per aconseguir que la Costa Brava es converteixi en un espai de reserva de la biosfera. Aquest distintiu està regulat per la UNESCO i “posa en valor” la riquesa del territori.
Dins de la proposta de candidatura, s’hi engloben 116 municipis, entre els quals hi ha Lloret de Mar, que agafen una àrea total de 6.600 km2. La majoria de l’extensió del territori és d’àmbit marí (4.600 km2), però també hi ha 2.400 km2 d’àmbit terrestre. El calendari que té en ment la Diputació de Girona és que la candidatura es presenti a París el 2020.
El tècnic de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Marc Marí, ha remarcat que convertir la Costa Brava en una reserva de la biosfera “no comporta una normativa de preservació pròpia”, sinó que “és una distinció” a la feina que es fa des del territori per preservar-lo.
Dins de la candidatura també es buscaran estratègies per potenciar un model de turisme sostenible. A més, s’ha proposat treballar un eix socioeconòmic. Algunes de les accions incloses són lluitar contra la temporalitat dels contractes que hi ha a la Costa Brava o afavorir la inclusió social. El director científic del Campus de Patrimoni Cultural i Natural de la UdG, Josep Vila, detalla que un dels elements de la candidatura de la Costa Brava és lluitar contra la temporalitat dels contractes i la integració i accessibilitat de la població.
El projecte per demanar que la Costa Brava sigui declarada una reserva de la biosfera va començar a finals de l’any passat amb el suport de diferents ajuntaments, entre els quals el de Lloret de Mar, i també entitats i institucions. Els impulsors treballen en diferents grups que desenvolupin accions per ajudar a la conservació de la Costa Brava i, també, buscar les eines perquè la societat s’impliqui en aquest procés.
En aquest sentit, el sector agrari s’ha implicat en el procés per treballar un conreu més sostenible, sobretot en les produccions de la fruita dolça; o els pescadors han agafat el compromís de treballar en la preservació de la costa. I és que el president de la Fundació Mar, Miquel Ventura, ha apuntat que un dels objectius de la candidatura és que la ciutadania també participi en “la custòdia de la biodiversitat marina” i que la societat també se senti “corresponsable” d’aquesta preservació.
Totes aquestes accions s’estan recollint a partir de diferents reunions amb organismes i institucions que s’han sumat al projecte com ara la Universitat de Girona, consells comarcals, ajuntaments, la plataforma SOS Costa Brava, entre d’altres. La candidatura ha d’anar acompanyada d’un pla d’accions que es faran durant deu anys, que assegurin la preservació del medi i el treball per la sostenibilitat en diferents àmbits.
De tot aquest treball conjunt en sortirà un document que abans del 31 de desembre s’ha de lliurar a la delegació espanyola del Programa de l’home i la biosfera (MAB), que és l’òrgan competent per validar la candidatura abans d’enviar-la a la seu de la UNESCO. Ho ha explicat Marc Marí. Durant el primer trimestre de 2020 el comitè científic de la MAB espanyola analitzarà el document de la candidatura i proposarà algunes millores.
Després, la Diputació de Girona tindrà fins el setembre de 2020 per incorporar les propostes fetes i es retornarà el document a Madrid. Aquests l’enviaran a París, on la UNESCO resoldrà si la Costa Brava es converteix en reserva de la biosfera o no durant el primer trimestre de 2021.
Al cap de deu anys, una delegació de la UNESCO revisarà que els objectius s’hagin complert per mantenir la distinció.