Germinal Ros ja té una plaça a Lloret. Una cinquantena de persones van assistir a la inauguració que es va fer dissabte.
L’espai que porta el nom d’aquest il•lustre lloretenc està ubicat davant del teatre municipal, un indret idoni perquè Germinal Ros, a banda de lluitar pels seus ideals polítics -republicans, agnòstics i d’esquerres-, també va ser un ferm defensor de la cultura i els serveis a les persones.
A l’acte hi van assistir les seves tres filles, vingudes de París -encara tenia un altre fill que es va quedar a França, l’Helios. Sí que van viatjar la Palmira, la Sílvia i l’Elsa, que van estar acompanyades d’altres familiars. La Palmira va valorar l’homenatge al seu pare amb emoció.
Entre els assistents hi havia representants del Casal de la Gent Gran, membres d’associacions de la vila i companys regidors de l’època d’en Germinal; com en Josep Sala, amb qui va coincidir al primer ajuntament de la democràcia. Si en Germinal Ros visqués avui en dia, segons Josep Sala estaria molt preocupat per la situació actual.
Entre les moltes fites d’en Germinal Ros, destaca la seva feina al capdavant de l’Associació Popular d’Amics de la Cultura (APAC). Una entitat que ell mateix va crear fa 35 anys i que els seus membres actuals han decidit dissoldre-la coincidint amb la inauguració de plaça; i és que consideren que és un motiu molt bo per culminar la feina feta durant tot aquest temps i que ara seguirà de la mà de l’Ajuntament, com ara la celebració de la Fira del Llibre i la Rosa o els Premis Vila de Lloret i el Guardó Sa Gavina.
Un membre de l’APAC, Josep Blanch, recorda que era una persona molt modesta. Joan Boada, exportaveu parlamentari d’ICV-EUiA, també va voler ser present a la inauguració. Boada creu que l’espai és idoni per portar el nom de Germinal Ros. L’alcalde de Lloret, Romà Codina, també considera que és un bon espai i creu que s’han de fer homenatges a altres lloretencs il•lustres. La inauguració de la plaça és fruit d’un acord pres per unanimitat el juny del 2013 a l’Ajuntament.
Germinal Ros va néixer el 1908 a Lloret de Mar, on va morir l’any 2006. Va viure bona part de la seva vida a l’exili, però va voler tornar a la seva vila natal el 1979, quan es va incorporar de forma manera activa a la vida política i cultural de Lloret.
El seu llegat és immens. Va posar en marxa l’Escola d’Adults, va participar en la creació del Casal del Jubilat, va impulsar la Festa de Sant Jordi al carrer, va crear el premi literari Lloret el meu poble, que després ha esdevingut els Premis Literaris Vila de Lloret i el Guardó Sa Gavina i va recuperar la celebració del Dia de la Dona Treballadora, entre d’altres.
