Al cap i a la fi, argumenta, és una malaltia com qualsevol altra i és cosa de la ciència poder-la combatre. Per això és molt important destinar recursos a la sanitat i la investigació.
Que la vida segueixi mentre el seu món s’ha aturat és el que més li ha costat d’assumir a l’Analuz, a qui fa gairebé un any que li van diagnosticar un càncer de pit. Durant aquest temps, s’ha sotmès a un dur tractament, amb sessions de quimioteràpia i radioteràpia que li han provocat molts efectes secundaris.
Però, malgrat tot el patiment que comporta la malaltia, tant física com mentalment, l’Analuz vol fer-la visible i compartir la seva experiència, que creu que pot ajudar a altres persones que passin pel mateix.
“El que pitjor porto de tot és que la vida continua per la resta i per mi no, el meu món s’ha parat en sec”
Analuz
Ara li queden poques sessions de radioteràpia, però encara moltes visites a metges i, després, una època de recuperació. “Tant la quimioteràpia com la ràdio et deixen molt cansada, dolor articular, com si el cos et pesés el doble, fins i tot les ungles encara estan negres… Al final et cura, però també et mata allò bo”, comenta.
Entre altres coses, al llarg dels últims mesos ha tingut nàusees, les ungles li han fet mal, dolor articular, tot el que menjava tenia gust a ferro i, a més a més, una baixada emocional molt important. Per això assegura que el suport dels amics i sobretot de la família és molt important.
“Els efectes secundaris són molts, tant a nivell físic com a nivell emocional, i has de tenir mil cares, perquè per no preocupar has de tenir una cara davant de les filles, una altra davant dels pares i una altra per la parella, que és qui està sempre amunt i avall amb tu”
Analuz
L’Analuz va notar una tibantor al pit que la va alertar i va decidir anar al metge. En un principi, semblava que no seria res, però quan li van fer una mamografia van veure que alguna cosa hi havia. Com que la biòpsia no va ser concloent, van haver d’operar-la i va ser aleshores, en obrir, que van trobar-se més del que esperaven. Per això ha hagut de fer un tractament complert de quimioteràpia i radioteràpia.
Han estat uns mesos molt foscos i no té una data de finalització, però té ganes de posar punt i final a tot això. I quan acabi, voldrà dedicar-se a ajudar a persones que passin pel mateix, ja que creu que és molt important parlar-ne i donar-li visibilitat.
“M’agradaria que la gent que pateix aquesta malaltia la fes visible, perquè pot ajudar a altres persones”
Analuz
La lloretenca remarca que és molt important, també comptar amb el suport d’entitats sense ànim de lucre com són l’Associació contra el càncer o Oncolliga.
Pel que fa a la reacció de la gent, és conscient que ningú no ho fa amb maldat, però alerta que cal evitar donar missatges com ara que ets una lluitadora o que et veuen bé, ja que no ajuden a la persona malalta.
“Abans del 31 de gener del 25 era l’Analuz i ara soc la mateixa, simplement amb una malaltia, com pot tenir qualsevol altra, però no vull que se’m miri diferent i no vull que em vegin pel carrer i em diguin ‘Ah, et veig bé!’ Com em volen veure? Malament?”
Analuz
