Lloret de Mar té 102 nacionalitats censades i vuit centres de culte actius. No és una excepció: cada vegada més municipis catalans —especialment els de la costa i els de l’entorn metropolità— s’han convertit en espais de convivència entre cultures i religions que fins fa poques dècades eren pràcticament desconegudes al territori. Gestionar aquesta diversitat de manera ordenada, respectuosa i constructiva s’ha convertit en un dels reptes silenciosos però urgents de l’administració local.
L’Ajuntament de Lloret de Mar va ser pioner en aquest àmbit quan, l’any 2016, va impulsar la seva Taula de Diàleg Interreligiós i va publicar el primer Calendari Interreligiós del municipi, una eina que recull les festivitats de les diferents religions que es practiquen a la vila: la catòlica, l’evangèlica, l’ortodoxa, l’hinduisme, l’islam i el sikhisme. Deu anys després, el projecte ha superat les onze edicions i s’ha consolidat com un referent a escala catalana. La novetat més significativa d’enguany és que, a finals de 2026, s’espera que obri les portes el primer temple hinduista de Lloret, situat a la urbanització de Mas Romeu.
La iniciativa neix d’una necessitat real: en un municipi on conviuen tantes comunitats, conèixer les tradicions i festivitats dels veïns és una manera concreta de reduir malentesos, trencar estereotips i construir una convivència real. Els representants de les diverses comunitats religioses que participen a la Taula coincideixen que el simple fet de compartir espai i paraula genera un canvi de mirada. Les mesquites, els temples sikh i les parròquies han obert les portes als veïns en jornades de portes obertes que, edició rere edició, reuneixen persones de confessions molt diverses.
Un fenomen que no és marginal
La diversitat religiosa als municipis catalans no és un fenomen marginal. Segons dades del Departament de Justícia de la Generalitat, Catalunya compta amb més de 3.500 entitats religioses registrades, i la presència de comunitats musulmanes, evangelistes, ortodoxes, budistes, hinduistes i sikh ha crescut de manera sostinguda en les últimes dues dècades, especialment als municipis de més de 20.000 habitants amb alta presència de població immigrada.
Diàleg proactiu, la clau del model que funciona
El repte no és únicament logístic —trobar espais de culte adequats, regularitzar situacions de centres informals, gestionar sorolls i usos de l’espai públic en festivitats— sinó sobretot cultural. Les administracions locals que han abordat millor la qüestió són les que han optat per la via del diàleg proactiu: no esperar els conflictes sinó crear espais de trobada abans que apareguin les tensions. Lloret ha apostat per això, i el seu model ha estat estudiat per altres ajuntaments que busquen referents en gestió de la diversitat religiosa.
El valor d’iniciatives com el Calendari Interreligiós va més enllà del paper. És una eina que entra als centres educatius, que es distribueix entre les associacions i que, sobretot, normalitza la coexistència de tradicions molt diverses en un mateix territori. Reconèixer que el Eid, el Diwali, el Wesak o el Gurpurab existeixen i que formen part del calendari vital de molts veïns és un acte senzill, però és precisament en aquests gestos on s’edifica, a poc a poc, la convivència que ningú pot donar per feta.
