25.9 C
Lloret de Mar
Rassoul Bissoultanov, durant el judici (ACN)

Condemnat a 15 anys de presó l’acusat de matar un turista italià a la discoteca St. Trop

L'acusació demanava un màxim de 25 anys, mentre que la sentència aplica la pena mínima, de 15 anys, que és el que demanava la defensa.

Rassoul Bissoultanov, durant el judici (ACN)

Darreres Notícies

Condemnat a 15 anys de presó l’home que va matar d’una coça al cap un turista italià a la discoteca St. Trop l’agost del 2017. Rassoul Bissoultanov, a qui el jurat va declarar culpable d’assassinat, s’enfrontava a una pena de fins a 25 anys de presó.

La sentència, però, li imposa la pena mínima per aquest delicte, que són 15 anys –i és el que sol·licitada la defensa de l’acusat, exercida per Carles Monguilod–, “per molt dur que pugui semblar als familiars del finat”, perquè entén que la traïció amb què va actuar el processat va ser “sobtada”. És a dir, entén que més enllà de la traïdoria sobrevinguda (que és el que fa passar d’homicidi a assassinat) no hi ha cap altre element que justifiqui elevar la condemna.

Tal com publica l’Agència Catalana de Notícies, la sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Adolfo García Morales, recull el veredicte del jurat popular, que va declarar l’acusat culpable d’assassinat. La decisió, però, no va ser unànime. Dels nou membres del tribunal popular, set van considerar provat que l’acusat va propinar una coça a traïció al cap del turista italià quan el jove estava al terra de la discoteca i no es podia defensar.

D'esquerra a dreta, els advocats de la defensa, els de les acusacions i el fiscal (ACN)
D’esquerra a dreta, els advocats de la defensa, els de les acusacions i el fiscal (ACN)

El jurat va concloure que l’acusat havia actuat a traïció perquè la víctima no va tenir cap possibilitat de defensar-se (estava estirada al terra i mirant cap a l’altra banda). A més, el veredicte també va subratllar que Bissoultanov, que havia après tècniques de combat, va engegar la puntada de peu al cap del turista amb una força “desmesurada” i amb el desig de “provocar el major dany possible“.

L’agressió mortal, a més, va quedar enregistrada, perquè un dels clients que hi havia dins la discoteca la va gravar amb el mòbil.

D’altra banda, recollint el veredicte del jurat, la sentència també absol el segon acusat. Aquest home, defensat pel lletrat Sergio Noguero, s’enfrontava a una pena de fins a 15 anys de presó perquè les acusacions el consideraven còmplice del crim. El veredicte, però, i en aquest cas per unanimitat, va descartar que participés a l’agressió mortal.

El tribunal també descarta indemnitzar les associacions d’oci nocturn que es van personar com a acusació. La sentència no imposa cap indemnització per als familiars del jove turista italià, perquè l’assegurança de la discoteca ja la va assumir abans que la causa arribés a judici. El tribunal, però, sí que critica que tant la Fecasarm com Spain Nightlife demanessin que se les indemnitzés pel dany que el crim va causar a la imatge de l’oci nocturn. En concret, sol·licitaven 30.000 euros per a la discoteca, i 10.000 més cada associació per destinar-los a campanyes de conscienciació.

L’Audiència de Girona, però, qualifica aquestes peticions de “purament arbitràries i capritxoses”. I carrega contra les dues associacions dient que no van “gastar ni un sol minut” del judici per demostrar quin era el perjudici que van patir.

A més, el tribunal també critica l’actitud que va tenir el personal de la discoteca aquella matinada, després de l’agressió mortal. Literalment, la sentència recull que els treballadors van “convèncer els amics” del jove italià per treure’l de la pista de ball i portar-lo al carrer, mentre la festa dins la discoteca “va continuar amb total normalitat”.

El secretari general de la Fecasarm i portaveu d’Spain Nightlife, Joaquim Boadas, lamenta que el tribunal tingui aquesta visió. Explica que el personal del St. Trop va fer “tot el possible per auxiliar” el turista, i que fins i tot l’agressor va arribar a enfrontar-se amb ells aquella matinada. Boadas també vol deixar clar que, al contrari d’allò que diu la sentència, ni la Fecasarm ni Spain Nightlife són “entitats mercantils” sinó associacions sense ànim de lucre i els diners que sol·licitaven com a perjudici s’havien de destinar a fer campanyes de conscienciació i prevenció contra la violència a l’oci nocturn.

La sentència no és ferma i s’hi pot interposar recurs d’apel·lació davant del TSJC en un termini de deu dies.

spot_img

El + Vist