En el marc de la Setmana contra la LGTBIfòbia, hem conegut el cas d’en David Quiles, un veí de 37 anys sense sostre i homosexual, a qui ajuda el departament de Benestar i Família.
Ell mateix explica que no se sent discriminat per la seva condició sexual, però la seva és una situació d’extrema vulnerabilitat. Viu al carrer, no rep ingressos de cap tipus i no té lligams personals. “Visc a on puc refugiar-me, ara estic en un hotel abandonat, però a vegades som més gent i la policia ens fa fora”, afegeix.
En David afegeix que no li afecta si algú el critica tant pel fet de viure al carrer com per ser homosexual. Conclou que “la gent que em coneix, m’estima, ja fa anys que em vaig declarar homosexual, ho tinc assimilat i no m’afecta el que em diguin”.
En David és usuari del Centre de Dia de Lloret, on hi va tres cops a la setmana. Allà hi esmorza, es dutxa i renta la roba. A més, les tècniques del centre l’ajuden per fer tràmits com el padró, amb el qual pot demanar diferents prestacions, com la Renda Garantida de Ciutadania
En David, que va viure un temps en un pis d’acollida de l’Ajuntament, fa dos anys i mig que no treballa. Abans havia fet sobretot de cambrer. Tot i que la seva situació és realment complicada pel fet de viure el carrer, en David té ganes de fer un canvi. El seu primer objectiu és trobar una feina i poder llogar una habitació. El segon objectiu és tornar a tenir una parella.
