El Club de Lectura de la Biblioteca organitza, aquesta tarda, el comentari de la novel·la Dona al punt zero, de Nawal El Saadawi. Anirà a càrrec de Teresa Iribarren, doctora en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’acte forma part del club de lectura sobre literatura i violència masclista, que s’emmarca en el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. El mes passat ja es va fer una primera sessió, amb Montserrat Gatell, expresidenta de l’Institut Català de les Dones, per comentar Càmfora, de Maria Barbal.
I aquesta tarda és el torn de Dona al punt zero amb Teresa Iribarren, que creu que aquesta novel·la és tot un referent perquè es considera la primera obra feminista de les cultures africanes.
L’objectiu de la sessió d’aquesta tarda és promoure la reflexió sobre els clàssics literaris des de la perspectiva de gènere. I centrar-se en la novel·la de Nawal El Saadawi afavoreix, també, a trencar amb els estereotips europeus.
Escrita a partir d’una història real, Dona al punt zero relata la vida de la Firdaus; tot i que el seu nom en àrab significa paradís, sembla que ella sempre ha transitat per l’infern, i és que és al corredor de la mort acusada d’haver assassinat un home. En aquest context, Firdaus narra, en primera persona, una vida d’abusos i maltractes.
Teresa Iribarren convida tothom a assistir a la sessió d’aquesta tarda per comentar aquesta colpidora obra i obre les portes tant a les dones com als homes. La sessió començarà a les sis de la tarda, a la Biblioteca.
Nascuda el 1931 a Egipte i metgessa de formació, Nawal El Saadawi va ser una de les primeres veus egípcies a criticar obertament el sistema patriarcal i en abordar temes com l’ablació, l’avortament, la sexualitat, els abusos sexuals a menors i l’opressió de les dones. Pel seu activisme va ser acomiadada dels seus càrrecs en l’administració i en institucions, va ser empresonada el 1981 i el 1991 va haver d’exiliar-se per les amenaces de grups islamistes. La seva obra literària, traduïda a més de quaranta llengües, expressa els seus posicionaments socials i polítics, especialment sobre la discriminació de les dones en la societat egípcia.
