L’Ajuntament de Lloret restaura l’hipogeu modernista de la família Fàbregas i Mataró, que està situat a l’avinguda Sant Josep, a la zona lateral esquerra del cementiri municipal. La família el va cedir, a principis d’aquest any, al consistori, que s’ha fet càrrec de la seva restauració.
L’hipogeu Fàbregas i Mataró data del 1912 i el va projectar l’arquitecte Bonaventura Conill i Montobbio. Està fet en pedra, placa de marbre i elements de bronze, amb una tanca feta a base d’una cadena de ferro al seu voltant. Amb la seva situació a l’aire lliure, exposat als agents climatològics externs i a la contaminació atmosfèrica, ha provocat que l’escultura s’hagi deteriorat al llarg del temps.
Ara, aquest mes de juliol, han començat les tasques de restauració, a càrrec de dos tècnics conservadors d’obres d’art. Uns treballs que tenen un import d’11.000 euros, la meitat dels quals estan subvencionats per la Diputació de Girona.
Las tasques s’han dividit en cinc fases. Primer, s’ha fet l’estudi previ i l’anàlisi científic del conjunt arquitectònic, mentre que després s’ha fet el tractament de les zones afectades per atac biològic. El tercer pas ha estat tractar les juntes i la reintegració de pedra i marbre. La quarta fase ha estat el tractament de la cadena i el canelobre de ferro i, per últim, s’ha fet la memòria final.
El regidor de Patrimoni Cultural, Xavi Flores, assenyala que aquests treballs de restauració serviran per incrementar el valor patrimonial, arquitectònic i artístic del cementiri de Lloret. A més, explica que s’està treballant perquè l’equipament sigui declarat bé cultural d’interès nacional.
“Això només fa que incrementar el valor patrimonial, arquitectònic i artístic del nostre cementiri i ja s’està treballant per declarar-lo bé cultural d’interès nacional”
Xavi Flores
L’hipogeu va ser un encàrrec d’Emili Fàbregas i Mataró, advocat i fill de pares lloretencs amb residència a Barcelona. Es va casar en primeres núpcies amb Mercè Barnés i Mataró i, en segones núpcies, amb Dolors Daví Piñol, amb qui va tenir cinc fills. A més, va ser membre destacat d’associacions religioses de Barcelona, va estudiar la carrera de Dret i, en l’àmbit polític, va formar part de la Lliga Regionalista.
Tot i residir a Barcelona, mai es va deslligar de Lloret. A la vila, va formar part de la Junta de l’Obra de restauració de l’església i va ser vocal dels Jocs Florals celebrats l’any 1914. També va participar del nou cementiri, adquirint dos solars al final de l’Avinguda de Sant Josep. La construcció dels hipogeus es va dur a terme entre els anys 1908 i 1912. Un va ser dedicat a la memòria de la seva primera esposa i l’altra el va utilitzar per fer descansar les seves pròpies restes, des del 24 de setembre de 1931.
Recordem que el cementiri de Lloret, que forma part de l’Itinerari Europeu de Cementiris Històrics, es va començar a construir l’any 1896, projectat pel mestre d’obres Joaquim Artau, i es va inaugurar l’any 1901. Conté un dels conjunts d’escultura modernista més importants del país i hi convergeixen totes les tendències artístiques de diversos estils del segle 20, com formes orgàniques, influències gaudinianes, sarcòfags clàssics i tombes eclèctiques. S’estructura amb un passeig central, que va des de l’entrada fins a la capella, i a banda i banda hi ha els hipogeus i panteons de més categoria.
