Cristina Fornaguera, Marta Costa, Mariona Riera i Cristina Ferrer són les protagonistes de la Festa Major d'aquest any. Les quatre obreres han passat avui per la ràdio i han explicat que ja ho tenen tot preparat per sortir a la plaça demà a la tarda, per ballar la Dansa de Ses Almorratxes. Totes quatre s'han mostrat molt il·lusionades i asseguren que per a elles és tot un honor ser les Obreres de Santa Cristina.
La primera Obrera, la Cristina Fornaguera, que ballarà amb el seu xicot, l'Agustí Pons, ja explicat: “Després de tants anys d’esperar realment és una gran il·lusió quan et toca ballar el Ball de Plaça i suposo que tant a mi com a les meves companyes ens ha fet molta il·lusió. A més, després assajar i anar acostant-nos més a la festa cada vegada ens adonem més de les ganes que teníem de poder ballar i gaudir amb tothom de la Festa Major del nostre poble”.
La segona Obrera, la Marta Costa, ha volgut tenir un record per la seva mare, la Carme Xapellí, i també ha explicat que a l'hora d'anar a encarregar el vestit ho va tenir complicat per explicar-los què era el Ball de Plaça: “Quan vaig anar a escollir el vestit era molt difícil d’explicar, perquè no és un vestit de núvia, però tampoc no és un vestit de festa, i no sabies ben bé com explicar-ho perquè no entenien que havies de saltar, havies de córrer, havies de ballar…”. La Marta ballarà amb un amic, en Melxor Montero.
La Mariona Riera, que és la tercera Obrera i ballarà amb el seu cosí Albert Carreras, assegura que quan va rebre la trucada de l'Obreria fins i tot va haver de seure de l'emoció. Primer no s’ho creia però de seguida va trucar al seu pare, perquè sabia que era a qui li feia més il·lusió. Tot seguit, va trucar a la resta de la família. La Mariona remarca que, igual que la resta, porta demanant ballar des dels setze anys (en fa sis), però que a banda d’això, la il·lusió hi és des que de petita ballava amb el seu cosí el dia de Sant Elm.
La quarta Obrera i, per tant, la que més haurà de córrer al Toquen a Córrer, és Cristina Ferrer, que ballarà amb el seu germà, en Francesc. Ella també té una anècdota del moment en què li van comunicar que seria Obrera:
