19.3 C
Lloret de Mar
Armen Knyazyan, fotografiat a la guerra (Família)

Mor a la guerra d’Armènia Armen Knyazyan, propietari dels restaurants Giorgio i Xaloc

Tenia 46 anys, era una persona molt estimada i familiars i amics el recorden com un "heroi".

Armen Knyazyan, fotografiat a la guerra (Família)

Darreres Notícies

Armen Knyazyan, veí de Lloret, ha mort a la guerra d’Armènia. L’empresari, conegut per ser propietari dels restaurants Giorgio de Lloret i Barcelona i del Xaloc de Fenals, va decidir anar a defensar el seu país el passat 27 de setembre i, gairebé dues setmanes després, el vehicle en què viatjava amb tres ocupants més va ser destruït per un projectil. Tots quatre van perdre la vida.

Al cotxe també hi havia Alexander Harutyunyan, gran amic de Knyazyan, que a la Primera Guerra d’Artsakh va ser un dels primers en ser guardonat amb l’ordre “La Creu de la Batalla” del primer grau.

Armen Knyazyan amb Alexander Harutyunyan
ArmArmen Knyazyan, a la dreta, amb Alexander Harutyunyan

Armen Knyazyan va casar-se molt jove i amb divuit anys va marxar amb la seva dona a viure a Alemanya, on va començar a treballar de cambrer. Un temps després va arribar a Lloret, amb la dona i els seus tres fills, i va començar a treballar al restaurant Sibius de Cala Canyelles. Temps després va decidir obrir el seu propi restaurant, un petit local davant del Selvamar, que va ser tot un èxit i que portava el mateix nom que ja tenia abans que ell el llogués: Giorgio.

Un nom que va mantenir quan va traslladar-se al Condado del Jaruco i que va posar també al seu restaurant de Barcelona. A més, regentava també el restaurant Xaloc al passeig de Fenals. Feia molts anys que vivia a Lloret i era molt conegut a la vila, però, com és habitual en els armenis, el seu amor per Armènia mai no va desaparèixer.

Per això el 2016 va decidir anar a lluitar a l’anomenada Guerra d’Abril o Guerra dels Quatre Dies. Un conflicte entre Armènia i Azerbaidjan, que es disputaven la terra de l’Alt Karabaj. Un conflicte que no va quedar resolt i que va tornar a esclatar el 27 de setembre d’aquest any.

Armen Knyazyan no havia fet el servei militar i se sentia en deute amb el seu país. Per això va voler anar a lluitar per defensar el que considerava que eren els drets dels armenis. Aquest segon cop, però, com hem dit, la decisió li va costar la vida.

Moltes persones van assistir al seu enterrament, al cementeri de Lloret, on reposarà per sempre més cobert de terra portada expressament d’Armènia, el país que sempre va estimar.

Familiars i amics el recorden com un heroi, entre ells Arayik Harutyunián, actual president de la República de l’Artsaj.

“Tots sabem que era únic, irrepetible i excepcional. A més, tenia una gran generositat”

Marianna Knyazyan

La seva filla Marianna agraeix tot el suport que han rebut els últims dies. A Armènia hi ha una expressió que diu que hi ha persones que són una esquena, que vol dir que molta gent depèn d’aquesta persona. I així era l’Armen, assegura la seva filla: “Tots hi comptàvem”.

El conflicte a l’Alt Karabaj encara segueix actiu entre les forces armades d’Armènia i les d’Azerbaidjan i ja s’han registrat múltiples baixes de militars i civils dels dos bàndols.

spot_img

El + Vist