Òmnium Cultural de la Selva marítima ha consensuat un manifest amb totes les formacions polítiques de Lloret amb representació municipal, excepte el PP, i també amb els sindicats CCOO i UGT. La lectura es farà demà al migdia, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. El text fa una crida a la societat política i civil catalana perquè facin un pas més en el projecte nacional de Catalunya i renovin l'esperit que es va viure a la manifestació del passat 10 de juliol a Barcelona, on milers de ciutadans van sortir al carrer indignats per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.
El president d'Òmnium a la Selva marítima, Carles Estapé, ha explicat: “Demanem que les associacions i la gent es recordi del 10 de juliol, el que va significar. A més, el manifest és una manera de pressionar els partits perquè tinguin en compte el que pensa la gent i facin alguna cosa, que s’uneixin entre tots i es defensi el país que és el que interessa”. El manifest apel·la a tots els catalans a prendre consciència de l'agressió que viu el país i que siguin protagonistes de les actituds transformadores que necessita el moment.
El president de la Federació de CiU a Lloret, Lluís Austrich, assenyala que és molt important la unitat dels ciutadans i partits polítics. “Tots volem anar en una sola direcció, que és tornar a tenir allò que el poble va votar a les urnes, allò que al Parlament es va aprovar i que un partit polític ens ha portat al Tribunal i ens ho ha tombat”, explica Austrich, que afegeix que creu q la majoria dels catalans volen que “les retallades desapareguin i poder tenir un Estatut tal com el que es va redactar”. Una opinió que comparteix ERC. El president de la secció local, Jaume Jiménez, explica que per ells l'única solució és la independència. Però que han donat suport al manifest “per donar una sensació d’unitat de tots els que formem Catalunya”. A més, Jiménez ha remarcat que “Òmnium és una institució que per la tasca que fa és molt important que continuï tirant endavant”.
Òmnium també demana als partits polítics de Catalunya que, després de les eleccions del 28 de novembre, segueixin una línia coherent amb aquest compromís nacional. El manifest marca quatre punts. El primer afirma que Catalunya és una nació i exigeix el dret a decidir. El segon, deixa clar que la llengua pròpia és el català i ha de ser l'idioma preferent en l'administració, incloent la justícia. El tercer, exigeix el control dels recursos econòmics de Catalunya. Finalment, l'últim punt exigeix el màxim respecte pel Dret Civil Català. En aquest sentit, el manifest reclama que a Catalunya el Tribunal Superior de Justícia sigui l'últim òrga
