Acomiadament multitudinari a Joan Sala i Lloberas. L'església parroquial es va omplir ahir a la tarda, per donar l'últim adéu a un lloretenc de soca-rel, definit com un home de mar i de vela. Una malaltia es va endur Joan Sala i Lloberas dilluns, a l'edat de 85 anys. Deixa enrere un enorme llegat a través de la seva obra pictòrica i dels seus escrits, que evidencien un amor immens pel mar i per Lloret.
Tot i que ell mateix no es va considerar mai pintor, als 7 anys va començar a mostrar interès per la pintura. De fet, el seu pare no va tardar en apuntar-lo a una escola. Joan Sala i Lloberas ho recordava en el programa Personatges públics de Nova Ràdio Lloret.
En aquest mateix programa, Sala i Lloberas va explicar que recordava a la perfecció dos moments de quan era petit: la visita del president Macià a Lloret i la proclamació de la Segona República. A més també va exposar un munt d'anècdotes, com per exemple que de jove havia jugat a futbol.
Va anar a escola fins als 16 anys, cosa que ell mateix considerava “un privilegi”. I de ben jove va començar a pescar amb la família. Tot i que el seu pare no volia que es dediqués a la pesca, les circumstàncies de la vida el van portar a ser pescador professional.
De fet, va ser patró major de la confraria de pescadors durant més de 30 anys i també Alcalde de Mar, un nomenament que feia el sector naval de Catalunya en els municipis on no hi havia destacament de marina. Però quan ja portava uns anys dedicant-se a la teranyina, va preveure que la pesca a Lloret acabaria desapareixent i va decidir vendre l'embarcació.
Joan Sala i Lloberas va ser també un home compromès amb Lloret, tant en la vida política com en la social. Va ser obrer de la Confraria de Sant Elm, va presidir el grup de Belles Arts i va ser directiu del Centre Artístic Lloret. A les beceroles de la democràcia, va ser regidor de l'ajuntament.
