La parròquia de Sant Romà ja està del tot restaurada. Fa cinc anys que la Fundació Sant Romà treballa per adequar tot el temple. D'una banda, per millorar-ne la imatge i, d'altra banda, per fer-lo més segur, ja que els despreniments de pedres podrien haver ferit algú.
L'última actuació ha estat la restauració del campanar. Les parets interiors de la piràmide es van fer pràcticament noves perquè estaven molt deteriorades. També s'ha reforçat per fora, picant les pedres i protegint-les per evitar que puguin desprendre's. Un membre de la Fundació, Jordi Soliguer, ha explicat que “s'ha anat repicant pedra a pedra perquè n'hi havia unes que feien com uns coloreis que es desprenien i s’han picat perquè caiguessin”. A més, “s'hi ha donat un consolidant, s'ha rejuntat totes les pedres de nou i finalment s’ha col·locat un producte anomenat antiploviol, que ha de servir per protegir les parets de la pluja”. Per tant, el campanar s'ha restaurat en quatre fases: la neteja, la consolidació, el rejuntament de les pedres i la col·locació de l'antipluviol.
La setmana passada ja es va retirar la bastida que cobria el campanar i ara només falta acabar quatre detalls. Soliguer considera que Lloret ha d'estar satisfet de la restauració de la parròquia, un edifici emblemàtic de la vila. "És un edifici que és un valor de Lloret Molta gent pot ser que vingui aquí per contemplar-lo. Jo crec que Lloret es pot felicitar i pot estar content perquè aquest edifici ara està a l'avantguarda del poble", ha assegurat.
Amb aquesta tercera fase acabada, la Fundació dóna per complert el seu principal objectiu. Ara caldrà pagar tots els deutes amb les aportacions econòmiques que rebrà de l'Ajuntament i de la Diputació de Girona. Soliguer remarca que les actuacions necessàries ja s'han fet, però de cara al futur deixa la porta oberta a treballar en la restauració d'altres elements. Una decisió que la Fundació haurà d'estudiar. Soliguer ha dit: “Vam haver de tancar dues o tres vegades, perquè queien pedres quan plovia i això va ser una actuació necessària. Però, evidentment, hi ha coses que no són tan necessàries des de l'aspecte de la seguretat dels vianants, però sí que estaria bé restaurar-les. Això és una opinió que s'ha de treballar".
Tot i que la Fundació ha tingut certs problemes per aconseguir el finançament necessari per restaurar tota la parròquia, Soliguer assegura que ha valgut la pena tota la feina feta.
