19.1 C
Lloret de Mar
Josep Bernat, al centre, després de tocar el piano i fer un tastet de 'La Bella Dolores' amb la coral Ars Nova Lloret, al Teatre (2018).

Dol a Lloret de Mar per la mort de Josep Bernat

Hem fet una tria d'uns quants missatges, que el recorden com una persona brillant i amb grans inquietuds culturals.

Josep Bernat, al centre, després de tocar el piano i fer un tastet de 'La Bella Dolores' amb la coral Ars Nova Lloret, al Teatre (2018).

Darreres Notícies

La mort d’en Josep Bernat, a l’edat de 80 anys, ha provocat missatges per part de molts lloretencs així com d’entitats de la vila. Va participar al Casal de l’Obrera, Teatre de la Selva, Club Marina Casinet, al grup Dafne, la coral Alba de Prima o la més recent Ars Nova Lloret, entre d’altres. El recorden una persona brillant, amb variades inquietuds culturals, sempre a punt d’ajudar els altres i amb un gran tarannà personal.

Reproduïm tot seguit una selecció d’aquests missatges.

Jaume Dulsat, alcalde de Lloret:

“Lloretenc molt notable. Un home discret, culte, progressista, introvertit, afable, amb una mirada inquieta i més lloretenc que la Dona Marinera. Va ser un precursor en moltes temàtiques diferents però podríem destacar, entre moltes aportacions, que va ser dels primers lloretencs que feien atletisme i que ens ha deixat un ingent arxiu amb les seves filamacions de la vida associativa, cultural i esportiva lloretenca de dècades. En Josep ha marxat de la mateixa manera que vivia, sense fer soroll, si no fos pel maleït virus, el sepeli estaria ple de gom a gom per acomiadar-lo, encara que l’orgue de Sant Romà estaria buït.”

Joan Domènech, historiador i president del Club Marina Casinet:

“En Josep Bernat era un referent a Lloret en el camp del teatre i de la música i havia deixat l’empremta del seu pas pel Casal de l’Obrera, el grup Dafne i d’altres elencs teatrals, el cor parroquial Alba de Prima, del qual era l’habitual acompanyant a l’orgue, i tantes altres acttivitata (cinematogràfiques, de submarinisme, etc.) Nét del famós mestre Melcior Montero, autor de la sarsuela “La Bella Dolores” que ell també havia ajudat a representar novament i a tocar-ne fragments de tant en tant, fill de l’il·lusionista Joan Bta. Bernat Sarró, format en el col·legi del Collell, havia estat deixeble de música del mestre Francesc Civil de Girona i era un home de vasta cultura”. 

Maria Antònia Batlle, diputada per Junts per Catalunya al Parlament:

“Avui la cultura a Lloret està de dol. Ens ha deixat una persona amant del món de les arts amb un esperit cultural que l’acompanyarà allà on sigui. Ens marxa un trosset de Lloret.”

En Josep Bernat, amb el seu pare.
En Josep Bernat, amb el seu pare.

Joan Bernat, fill d’en Josep i exregidor de l’Ajuntament:

“Humil, discret, prudent i un xic tímid. Era també divertit amb els que coneixia, proper a la seva manera, culturalment molt inquiet i molt bona persona. L’admirava profundament i volia ser com ell. Junts vam fer teatre, atletisme, viatjar i vam tenir la sort de compartir molts moments, ell sempre amb la seva càmera de filmar. Tocava el piano, dirigia teatre, cinema, escrivia bé i sempre estava disposat a ajudar en qualsevol esdeveniment cultural que hi havia. Sempre perseguint l’excel·lència i la bellesa en allò que feia de manera desinteressada i altruista, ho feia tot amb una passió desmesurada.”

Plataforma per la Pau de Lloret:

“Lamentem la mort de Josep Bernat, il·lustre home de teatre amb tota una vida dedicada a la cultura i les arts. El buit que deixa és enorme.”

Joan Romà Ortiz (actor, Teatre de la Selva):

“Bufeu vents
Que les galtes s’us esbotzin!
Enfuriu-vos aigües del cel i de la mar.
Focs sulfurosos
Heralds dels llamps
Cremeu el meu cap blanc.
Trons que tot ho sacsegeu
Aplaneu d’un sol cop
La densa rodonesa d’aquest mon…
W. Shakespeare
Gràcies Josep per tanta sabiesa!
Gràcies per ser el més gran dels meus Mestres

Teatre de la Selva (article al Punt Avui):

“Va ser en el teatre on en Josep, home de fortes conviccions i de grans passions, va bolcar gran part de les seves energies i el seu talent. Una adaptació de contes d’Anton Chéjov i algunes obres per al Casal de l’Obrera van ser els seus primers passos, i de seguida les seves inquietuds i ganes de fer un teatre més contemporani el van portar a cocrear els grups Dafne i Teatre de la Selva, en els quals el seu geni desfermat i polifacètic es va poder esplaiar, dirigint, adaptant, fent les llums, dibuixant els cartells i buscant els vestuaris de les seves creacions. Res li va ser aliè. Shakespeare, Beckett, la poesia, l’òpera i el vodevil s’asseien sovint a la seva taula. Els actors havíem d’estar preparats per a qualsevol proposta fins al darrer dia abans de l’estrena, una veritable marató emocional que sempre era recompensada amb espectacles d’alt nivell d’exigència i sensibilitat. Un dels moments culminants de la seva experiència total en el teatre va ser dirigir l’opera La Bella Dolores, l’any 1999, un cant d’amor de la seva nissaga al Lloret més autèntic i que ell ens va fer estimar amb devoció i passió. Hi vam participar més de setanta persones, amb ell fent d’home orquestra, una feina titànica que va saber portar endavant per aconseguir un èxit esclatant.

Se n’ha anat un home que ens ha fet estimar el teatre i la cultura.”

spot_img

El + Vist