Només un 2% de la població ha fet un document de voluntats anticipades, malgrat que ja fa gairebé un any que es va aprovar el dret a l’eutanàsia.
De fet, el document de voluntats anticipades –o testament vital– fa més de vint anys que existeix. Però encara pren més sentit en cas que el pacient vulgui l’eutanàsia, perquè si quan arriba el moment ja no és competent, cal que hagi fet abans aquest document.
Segons explica el portal 3.24, al marge de si es demana o no l’eutanàsia, aquest escrit permet deixar constància de quina atenció mèdica vol cadascú quan s’apropa la mort. Per exemple, es pot demanar no perllongar la vida de manera artificial, es pot dir quins tractaments es volen i quins no o bé, en determinades circumstàncies, es pot sol·licitar l’eutanàsia.
Per ara, no existeix un model estàndard de document, sinó que cadascú l’ha de fer al seu criteri. Tot i així, hi ha models orientatius i, per registrar-lo, cal ser major d’edat i estar en plenes facultats. Es pot fer a través d’un notari o bé buscar tres testimonis –dos dels quals no poden ser familiars– i adreçar-se, per exemple, al CAP.