Junts pel Sí i la CUP han fet pública aquesta setmana la llei de transitorietat. La plantegen com la principal llei de desconnexió de l’Estat espanyol, com la llei bàsica que actuarà com a Constitució provisional després de l’1 d’octubre, si la independència és l’opció majoritària en el referèndum.
Pel que fa al contingut, la norma preveu que tindrà nacionalitat catalana tothom nascut a Catalunya i que els nouvinguts la puguin obtenir després d’acreditar 5 anys de viure al país.
En l’article primer, la llei defineix Catalunya com una “república de dret, democràtica i social”. El segon diu que la sobirania nacional rau en el poble de Catalunya. I el tercer diu que mentre no s’aprovi la Constitució de la República, aquesta llei és la norma suprema de l’ordenament jurídic català.
En l’apartat social i fiscal, es protegeix els ciutadans pel que fa a les pensions, i alhora en les qüestions relacionades amb el pagament d’impostos davant d’eventuals sancions de la Seguretat Social i la hisenda pública espanyola.
Un dels ponents de la llei de transistorietat ha estat el diputat lloretenc Jordi Orobitg (Junts pel Sí). Explica que “quan els ciutadans votin, que sàpiguen les conseqüències dels vots, si el resultat és negatiu, comportaria unes eleccions autonòmiques, existia incertesa sobre què passaria si hi ha més vots afirmatius” i destaca que “aquesta norma posa els mecanismes per fer un pas ordenat de la dependència d’una legislació i organismes de l’administració espanyola a uns de catalans”.
Pel que fa al procés de tramitació que se seguirà a partir d’ara, amb la vista posada a l’1 d’octubre, Orobitg explica que s’estan estudiant les millors opcions i que la decisió encara no s’ha pres. “Podria ser aprovat per un decret llei, que és una opció menys desitjable, o per un canvi en l’ordre del dia de la pròxima sessió plenària, però tal com està la situació i les pressions que hi poden haver, aquesta decisió es prendran en el moment més oportú”, avança el diputat lloretenc.
Pel que fa als possibles recursos del Tribunal Constitucional, des del govern català asseguren que es defensaran amb diferents mecanismes, per tal que una hipotètica suspensió quedi sense efecte. Segons Orobitg, els diputats tenen el dret de promoure iniciatives parlamentàries i, per tant, no es pot atacar res dels que s’ha fet fins avui.