Després de 40 anys impartint classes al Col·legi Immaculada Concepció, Carme Ponsdomènech s’ha jubilat. Ho fa amb ganes de començar una nova etapa, però també tranquil·la i satisfeta de la feina feta.
Tot i ser blanenca, la Carme ja havia estat alumna de les monges franceses de Lloret. Hi va entrar quan tenia 10 anys, el primer any que s’impartia l’EGB i quan encara hi havia internes al centre. I va estar-hi fins cursar tot el BUP, amb la novetat que va començar a l’escola la primera promoció masculina. Un fet que va ser tota una revolució, molt diferent a com ho vivim actualment, ja que, per exemple, les noies havien de dur bata i pantalons, mentre que ells podien anar com volguessin; a més, feien les classes d’educació física separats i la neteja de la classe era cosa només de les noies.
“Acabades les classes, ens quedàvem a netejar i endreçar, a ‘hacer el empleo’, però no ens va agradar gens que només ens quedàvem les noies i va ser una revolució”
Carme Ponsdomènech
A la universitat, va cursar Química i de seguida va fer el CAP, que era la titulació que permetia en aquella època exercir de professor. La seva primera feina va ser al CEAB, el Centre d’Estudis Avançats de Blanes, que acabava d’obrir, però aviat la va trucar Sor Trini, l’aleshores directora de l’escola, per ocupar una plaça. Una proposta que va acceptar de seguida.
“Em va trucar Sor Trini, aleshores directora, i no vaig poder dir que no perquè sempre m’ha agradat l’ensenyament i em vaig haver de decidir per una cosa i em vaig decidir per l’ensenyament i molt contenta d’haver-ho fet”
Carme Ponsdomènech
Tot i que mai s’havia plantejat si s’acabaria jubilant aquí o no, assegura que sempre s’hi ha trobat molt bé i any a any s’hi anat quedant fins arribar als 65.
“Primer érem un claustre molt petit, amb professors que jo havia tingut, que va ser un honor compartir el claustre amb ells: el senyor Rossell, la Roser Mas, l’Aurora Surís i moltes germanes”
Carme Ponsdomènech
Ara fa un temps que va acollir-se a la reducció de jornada prèvia a la jubilació i això l’ha ajudat a adaptar-se a la nova etapa que té per davant. Una etapa que agafa amb ganes, tot i que no li hauria importat si hagués hagut de treballar un temps més.
“He acabat molt tranquil·la, sense pressions, amb uns últims cursos molt tranquils i plàcids i això ha ajudat a poder acabar la vida laboral trobant-me bé, i tranquil·la, contenta i satisfeta d’haver passat tot aquest temps aquí”
Carme Ponsdomènech
Quan mira enrere, se sent orgullosa d’haver aportat el seu granet de sorra en el creixement i l’aprenentatge de tants i tants lloretencs. A més, remarca que ha estat un plaer compartir claustre amb antics alumnes i també poder ser la professora dels fills dels qui en el seu moment van ser alumnes seus.
