Molt bones sensacions de Dani Cazalla, que segueix la seva ruta de 20.000 quilòmetres en bicicleta. Recordem que el lloretenc va sortir a finals de maig i el seu objectiu és estar en ruta al voltant d’un any per arribar fins a Nova Zelanda agafant el mínim d’avions possibles.
Ell mateix explica que els primers dies va necessitar una mica d’adaptació, però de seguida es va sentir molt a gust.
«Les primeres setmanes van ser dures, perquè al principi costa estar sol, les primeres acampades… tot i que té una part molt xula»
Dani Cazalla
Durant el camí, no para de conèixer gent i comenta que tothom queda sorprès del seu repte, però assenyala que en realitat és més fàcil gaudir d’una experiència com aquesta que no pas el dia a dia al qual estem acostumats.
«És molt més complicada la vida del nostre dia a dia, treballar, el pis… Al final, això és molt senzill: pedalar, gaudir de la gent i acampar, és xulo i fàcil»
Dani Cazalla
Mentre recorria països europeus no va notar tanta hospitalitat, però en arribar a Turquia va quedar sorprès de la rebuda de la gent.
«L’impacte brutal és a Turquia: allà no pots parar-te, de seguida tens 10 o 15 persones al teu voltant, et conviden a tè chai… No avançaries si pares»
Dani Cazalla
Tot i que visita moltes ciutats, reconeix que no li acaben d’agradar. En aquest sentit, el paisatge que més l’ha atret és, sens dubte, el desert.
«Realment em vaig enamorar del desert, de la sensació de solitud, de com de dur és i, a la vegada, com de maco és»
Dani Cazalla
Malgrat les bones sensacions, reconeix que en algun moment ha passat por.
«En alguns ports de muntanya que vaig fer sol a Turquia vaig passar por perquè sabia que hi havia óssos i si t’apareix un ós a tu sol, a veure què fas!»
Dani Cazalla
La idea d’en Dani Cazalla és seguir els trams de l’antiga ruta de la seda, que connectava la Xina amb Europa, l’Àsia Central, l’Orient Mitjà i l’Àfrica, i que va ser important per a l’intercanvi de béns, cultures, religions i idees entre diferents regions del món. El projecte se li va instaurar al cap des de fa un parell de dècades i ara, per fi, l’està fent realitat.
