La lloretenca Tania Pardo ha aconseguit arribar al màxim nivell com a àrbitre d’hoquei patins. Des de fa un any compta amb llicència per dirigir partits d’àmbit internacional, després de dotze anys dedicats al món de l’arbitratge.
A més, cal destacar que fa dues setmanes, Pardo va tenir l’oportunitat de formar part de l’equip arbitral de la final de la Copa de la Reina, disputada a Reus. Aquesta ha estat, fins al moment, la seva cita més important. La mateixa protagonista valora l’experiència de manera molt satisfactòria.
Tania Pardo va ser jugadora del Club Hoquei Lloret i també entrenadora. En els primers anys fent d’àrbitre, va compaginar les tres tasques fins que es va haver de decantar únicament per l’arbitratge.
És una decisió que va tenir clara. Reconeix que li agrada viure i dirigir partits d’hoquei i que, a més, aquesta activitat l’ha ajudat a nivell personal, per saber controlar les seves emocions i el seu caràcter.
Fer d’àrbitre no és senzill i sovint s’han de superar experiències delicades. Fins al moment, la Tania només ha trobat un partit en què ha hagut de demanar presència policial, per una qüestió preventiva. Pel que fa a la resta de situacions, les més delicades estan relacionades amb el fet de ser dona, amb insults masclistes per part d’alguns espectadors.
Davant d’aquest fet, Tania Pardo considera que és un dels gran reptes que han de superar les dones àrbitres. A més, considera que no ho tenen tan fàcil com els homes.
A banda dels insults i les crítiques, la tasca d’un àrbitre també té complicacions en el moment de decidir sobre un aspecte del joc. La immediatesa ho dificulta encara més. Tot i això, la lloretenca es mostra contrària a l’ús de la tecnologia, perquè considera que l’hoquei és un esport que demana rapidesa i creu que no es beneficiós per l’espectacle que el joc s’estigui aturant contínuament per revisar les jugades.
Al llarg d’una temporada, els àrbitres d’hoquei patins han de realitzar jornades de formació i reciclatge, a més d’unes proves físiques anuals.
