En Sergio Barroso va perdre el seu pare quan tenia 16 anys. Malgrat el dolor que li va provocar aquella mort, va seguir endavant intentant recuperar la normalitat de sempre. Anys després, quan ell mateix es va convertir en pare, va descobrir que no havia tancat el dol i ho va reviure tot de manera força dolorosa.
Arran d’això, tal com aconsellen molts psicòlegs, va decidir escriure una carta dirigida al seu pare per acomiadar-se’n. Aquella carta, però, va anar creixent i creixent fins a convertir-se en un llibre que ara ha vist la llum: En el recuerdo nadie muere.
“Quan ets pare per primer cop no penses en això, ho intentes evitar i continuar amb la teva vida, però quan vaig ser pare per segona vegada i em va tornar a passar tot un altre cop vaig intentar posar focus a una problemàtica que de veritat m’estava afectant”
Sergio Barroso
Així doncs, el que va començar com un acomiadament al seu pare, es va acabar convertint en un extens relat personal que espera que algun dia pugui ajudar a algú a superar una situació semblant. «Tot això va sorgir d’un acomiadament, d’un adeu que profundament necessitava dir», explica Barroso.
“Potser això pot ajudar a una altra persona i vaig decidir plasmar-ho en un llibre i que algú com en aquell moment jo pugui llegir-lo i que s’hi senti identificat”
Entre les reflexions que fa Sergio Barroso, n’hi ha una de molt important: la mort és necessària perquè la vida tingui sentit.
“La mort és essencial a la vida: si no tinguéssim l’essència de la mort, no l’aprofitaríem”
Sergio Barroso
I, de la mateixa manera que la mort és necessària, també ho és el dolor.
“El dolor ningú el vol, però és necessari a la vida, físic o sentimental, perquè ens transforma i amb el llibre intento plasmar que hi ha persones que aprofiten el dolor per continuar la seva vida i intentar donar sempre el millor que poden”
Sergio Barroso
El llibre de Sergio Barroso es titula En el recuerdo nadie muere i es pot aconseguir contactant amb ell a través del seu compte d’Instagram.
