Joan Domènech i Moner, el primer alcalde democràtic de Lloret de Mar, ha mort aquest dijous, als 80 anys. Mestre i historiador, és autor de nombrosos llibres i articles (la majoria relacionats amb la història de Lloret) i sempre va ser una persona molt activa al municipi, especialment com a president del Club Marina Casinet.
A banda d’historiador, també era mestre i va exercir a primària en tres escoles de Lloret, a banda de ser, durant tres anys, director de l’Esteve Carles. A l’Ajuntament, va ser regidor a partir de l’any 1973 i va ser escollit com a primer alcalde democràtic després del franquisme, entre 1979 i 1983. Uns anys més tard, de 1995 a 1999, va tornar a ser regidor.
Però la seva trajectòria a l’administració va ser molt més àmplia, perquè va presidir l’àrea d’Ensenyament, Cultura i Publicacions de la Diputació de Girona i va ser delegat de Cultura de la Generalitat a Girona del 1996 fins al 2003.
La seva vocació de mestre, però, el va fer tornar a exercir la docència a l’institut Rocagrossa.
Al llarg de la seva vida, Joan Domènech va escriure una trentena de llibres de temàtiques diverses, com biografies d’artistes, estudis sobre la música popular i l’ensenyament, història d’entitats, narracions de viatges per mar o el món del turisme, entre altres coses. També és autor de molts articles periodístics i d’investigació històrica, en publicacions com l’antiga revista Lloret Gaceta, El Noticiero Universal, el Diari de Barcelona o el diari El Punt, del qual havia estat membre del Consell Editorial.
La seva vida social va ser intensa i va ser membre de moltes entitats socials i culturals, com el Centre d’Estudis Selvatans (entitat de la qual va ser membre fundador i dirigent), l’Obreria de Santa Cristina (on va estar de president durant setze anys) o el Club Marina Casinet i la Fundació Prudenci Bertrana (les qual encara presidia).
