La revolució de l’oci nocturn a Lloret de Mar és el tema central d’un dels articles de l’últim número de la SESMOND, la revista anual de l’Arxiu Municipal de Lloret. Un article del doctor arquitecte i investigador Pol Esteve Castelló.
Esteve se centra en la discoteca Revolution, que en obrir portes l’any 1969, va marcar un abans i un després a la costa mediterrània, i especialment a la Costa Brava.
El sociòleg Mario Gaviria va observar que la inversió estrangera fa dues peticions concretes: una que hi hagi platges verges i l’altra que hi hagi un oci nocturn, per gaudir tant dels dies com de les nits».
Pol Esteve
Les platges ja hi eren, per tant, el que faltava era un oci nocturn consolidat, que si bé és veritat ja hi havia establiments com El Relicario, Istanbul, St. Trop i molts més, eren de dimensions més petites i funcionaven entre el que podia ser un bar musical i un espai de ball.
«A Revolution sí que veiem que es constitueix una discoteca moderna amb un espai de ball amb música pregravada, amb unes instal·lacions de so que embolcallen la persona que balla i amb capacitat de 3.000 persones».
Pol Esteve
Un article que si bé parla d’aquesta relació entre desenvolupament d’oci nocturn i desenvolupament turístic, se centra específicament en la discoteca Revolution de Lloret, després que s’inaugurés l’any 1969, moment en què emprenedors locals, gent de Girona que tenia diners o havia fet diners en la indústria del suro al segle anterior, començaven a invertir en petits espais de ball que a la vegada portaven a inversions estrangeres per construir hotels i urbanitzacions.
«Posant aquests punts conjuntament es pot veure que hi ha hagut una certa simbiosi entre el que és el desenvolupament de l’oci nocturn i el desenvolupament urbanístic hoteler i turístic de la costa catalana, Costa Brava i Lloret específicament».
Pol Esteve
L’inici de l’oci nocturn de la Costa Brava, va coincidir, segons assegura Esteve, amb un augment d’arribada de turistes.
«En aquest continu del que és la Costa Brava, sí que és veritat que a partir del 69 fins al 72, més o menys, hi ha aquest boom d’obertures de discoteques i conseqüentment, un boom turístic».
Pol Esteve
L’escrit tanca amb una reflexió sobre el paper del turisme. Pol Esteve defensa que, més enllà de les molèsties que sovint genera, també és una font de plaer i d’oportunitats.
«Entenem la crítica i ara es fa servir aquesta expressió del turisme de borratxera, però hem de pensar també que als anys seixanta, aquests eren espais molt més transversals».
Pol Esteve
Espais que, segons explica, a l’estiu s’utilitzaven per als turistes, però durant l’hivern també els feien servir els locals per fer trobades i celebrar festes com el Carnestoltes o inclús balls de sardanes.
«Eren llocs de trobada social on moltes persones van trobar parella. A partir d’aquests espais van arribar noves formes de relacionar-se amb el cos, amb els altres i d’entendre noves formes de música i de ball».
Pol Esteve
Si en voleu saber més, podeu llegir l’article complet a l’últim número de la SESMOND, la revista anual de l’Arxiu Municipal de Lloret de Mar.
