Una cursa en què no importava la marca final, les capacitats tècniques o la competitivitat. L’atleta Àngel Mullera s’ha acomiadat de la seva carrera esportiva, aquest divendres al vespre, amb una última volta a les pistes d’atletisme de Lloret.
El corredor posa final, així, a 23 anys de trajectòria com a esportista d’elit. En el seu palmarès hi deixa una participació en els Jocs Olímpics de Londres l’any 2012, 3 mundials, una medalla de bronze a l’Europeu de Zurich el 2014 i guanyador de 3 campionats d’Espanya.
Mullera s’ha mostrat molt orgullós dels èxits acumulats al llarg de tots aquests anys de professió. En concret, ha explicat que «ha sigut molt emocionant. Quan arriba el moment oficial fa llàstima perquè et venen records, és una mica nostàlgic però fer-ho al meu poble em fa feliç».
L’acte ha comptat amb l’assistència dels seus amics, familiars però, sobretot, de les persones que van ajudar el lloretenc a aconseguir els objectius. Entre elles, el seu entrenador Isidro Jiménez que ha assegurat que «és una cosa de la qual jo podré presumir ja que he pogut compartir amb ell totes les aventures, els problemes, les il·lusions, els reptes. La relació que hem creat és una de les coses que em fa sentir més orgullós»
Jiménez ha afegit que les qualitats físiques que ja, de ben jove, apuntava l’Àngel Mullera eren òptimes per treballar una carrera professional: «només veure’l, el seu tronc era molt prim però les seves cames eren molt fortes. Era lleuger i, a més, corria d’una forma eficient. Amb un somriure guanyava a tothom»
Segons l’atleta, la família sempre ha estat un punt de suport molt important. Juani Rodríguez, mare de l’esportista, remarca que el secret per obtenir els resultats que ha aconseguit el seu fill ha estat «la humilitat. L’Àngel ha sabut guanyar però també perdre».
Àngel Mullera penja les botes com a corredor professional però no es desvincula de l’atletisme. A partir d’ara obre una nova etapa com a entrenador de nens petits. Confessa que el seu fill Max, de 4 anys d’edat, també ha agafat amb ganes el fet de córrer per les pistes. Sobre la possibilitat de veure, en un futur, una altra generació Mullera en els podis, el pare no ho descarta: «això ho decidirà en Max. A ell li encanta córrer. Ve a les pistes i no para de fer voltes. Ell ho ha vist a casa, li agrada i no se li obligarà a fer res».
El temps ho dirà però, de ben segur, en Max tindrà el millor entrenador per fer realitat els seus somnis.
