Finalment, Manuel Ardila podrà enterrar la seva filla de dos anys a Lloret, tal com havia sol·licitat. El pare de la Laia, que va morir presumptament assassinada per la seva mare i la parella quan tenia només dos anys, va denunciar que la justícia no li permetia enterrar la seva filla el cementiri d’aquí, finalment ha aconseguit el permís necessari, segons publica el Diari de Girona.
L’Audiència de Saragossa acaba de donar-li la raó, ja que ha esmenat la decisió de la jutgessa del cas, que el va denegar i que, a més, havia acceptat la proposta de la mare de la nena i suposada infanticida, que volia que el cos es quedés a la capital aragonesa.
Tot, perquè a l’inici de la instrucció, el tribunal provincial va dir que en cas d’inhumar-se el cadàver es fes a la ciutat en la qual s’estava investigant per si fos necessari realitzar una nova autòpsia. Situació que ha canviat, ja que estan a punt de tancar-se les diligències. Mentrestant, la menor, de només dos anys, seguia a la cambra frigorífica de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses d’Aragó.
La magistrada de la secció primera de l’Audiència de Saragossa, Concepción Aldama, assenyala que «resulta evident que hi ha hagut un canvi radical de circumstàncies entre el moment processal en el qual el pare va sol·licitar l’enterrament en 2021 i les circumstàncies actuals davant l’avanç de la instrucció».
Però la signant d’aquesta resolució judicial va més enllà i destaca que la mare ja no es troba en el centre penitenciari de Zuera, a Saragossa, on va ingressar després de ser detinguda al costat de la seva parella –que no és el pare de la criatura–, com a responsables de les tortures que van posar fi a la vida de la nena.
Resulta que la dona ha estat traslladada a la presó de Mallorca, tal com va demanar ella mateixa, perquè és on viu la seva família. És a dir, si hagués estat enterrada a Saragossa, la petita no tindria a prop cap ser estimat.
Així mateix, el tribunal afirma en la contestació al recurs presentat per l’advocat Manuel Hatero, que «hi ha motius de sensibilitat i humanitat davant una petició, la del pare de Laia, que no ocasiona en aquest moment cap perjudici (personal, social o processional) i per contra permet concloure el duel del progenitor i dels familiars pròxims de la nena morta en tan penoses circumstàncies».
Quan la Laia va morir, la mare i la seva parella van assegurar que havia caigut per les escales i l’havien ficat a la banyera per despertar-la. L’autòpsia, però, va revelar un centenar de lesions en el cos de la petita. L’anàlisi dels seus telèfons mòbils, a més, va determinar que s’enviaven missatges amb fotos de les tortures i càstigs que realitzaven.
