SOS Costa Brava s’ha fixat deu prioritats «per seguir de prop» aquest 2026, pel risc que suposen sobre diversos espais naturals del litoral gironí. Una dels quals afecta el municipi de Lloret de Mar. L’entitat denuncia que la modificació del POUM que pretén urbanitzar Mont Lloret permetria construir 662 habitatges en un vessant de 52 hectàrees íntegrament forestals, amb pendents superiors al 20% en gairebé tot el sector.
SOS Costa Brava i SOS Lloret alerten que el projecte incompleix el Pla Director del Litoral, vulnera la Llei Forestal i no disposa d’avaluació ambiental ni d’estudis hidrològics. Un membre de la plataforma, Jordi Palaudelmàs, assenyala que Mont Lloret és, de tots els focus on estan actuant, el més extens de tota la Costa Brava.
«Mont Lloret és un dels focus més extensos, ara hi ha unes 130 edificacions fetes, algunes sense cèdula d’habitabilitat»
Jordi Palaudelmàs
Des de la plataforma han explicat que, en aquesta zona, hi ha un problema urbanístic i que, anys enrere, es van vendre il·legalment diferents parcel·les. Ara, demanen que s’ordeni tot el que ja està fet i, sobretot, que no es converteixi el terreny en una urbanització o sol urbà.
«El que ja està fet s’ha d’ordenar, però el que no es pot fer és desenvolupar-ho urbanísticament com si fos una urbanització o sol urbà»
Jordi Palaudelmàs
La plataforma fixa la mirada al conjunt del territori, a Begur, Calonge, Pals, Roses, Llançà, Port de la Selva i Cap Roig al Baix Empordà, a més de Lloret de Mar.
Es tracta de projectes urbanístics, però també modificacions de planejament, sentències pendents d’execució o revisions de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que afecten zones que l’entitat considera que tenen «risc per al territori», ja que s’impulsen sobre sòls fràgils, sectors forestals, espais dunars o zones inundables.
En aquest sentit, SOS Costa Brava torna a demanar una «revisió profunda» del model urbanístic de la Costa Brava i una moratòria real sobre el creixement en àrees sensibles, per impedir que es reactivin «edificabilitats heretades de dècades anteriors».
