Marxa un artista pluridisciplinar, molt afable, que es feia estimar i que era molt amic dels seus amics. Així defineix Joan Domènech a l’artista gironí Domènec Fita i Molat, que va morir aquest dilluns a l’edat de 93 anys.
L’historiador lloretenc va conèixer l’artista gironí arran de la creació del Monument a la Sardana, que l’Ajuntament de Lloret va encarregar l’any 1971 amb motiu de la proclamació de la vila com a Ciutat Pubilla de la Sardana. Aquí va començar una ferma amistat que fins i tot va portar Joan Domènech a formar part de la seva Fundació i a escriure la seva biografia el 2014.
D’ell, destaca la varietat d’estil de les seves obres, de disciplines molt diverses, ja que va treballar la pintura, l’escultura, la ceràmica i els vitralls. Això sí, bona part estaven centrades en la seva estimada Girona. Com a persona, tot són qualificatius excel·lents, ja que Domènec Fita va ser una persona que es va fer estimar molt.
«Quan adquiries un tracte amb ell, quan t’hi relacionaves, era una amistat que durava sempre, que tenia uns constants i et trucava de tant en tant per veure què feies»
Joan Domènech
Pel que fa al Monument a la Sardana, Joan Domènech recorda que Fita va donar moltes voltes sobre on s’ubicaria –finalment al passeig de Sa Caleta- i sobre com seria l’obra final. L’escultura de Lloret, que quedarà per sempre, el feia sentir molt orgullós.
«És un dels seus monuments destacats, va ser molt feliç quan l’Ajuntament li va regalar una reproducció i la tenia amb molt de goig a casa seva i en parlava sempre»
Joan Domènech
Joan Domènech defineix a Fita com a home d’una qüestió humana excepcional, que va ser abandonat quan era un nadó i va créixer a la Casa de Misericòrdia de Girona.
Domènech recorda també que el 1953, quan estudiava a Barcelona, va caure d’una bastida i va quedar paraplègic, ingressat a l’hospital durant tres anys. Però quan molts pensaven que no se’n sortiria, amb tenacitat i ganes de viure va aconseguir tirar endavant.
