Rosa Rubio va patir un ictus fa 10 anys. En un primer moment, els metges van pensar que moriria. Després, van assegurar que tot el que no recuperés el primer any, no ho recuperaria. Durant molt de temps, la Rosa va ser una persona absolutament dependent, però amb esforç i sense perdre mai l’esperança, se’n va anar sortint.
Ara relata tot aquell procés de superació en un llibre titulat El poder de querer. Más fuerte que el ictus. L’afectada tenia una malformació al cerebel que no li havien detectat i això li va provocar l’ictus. La situació, però, es va complicar perquè van tardar molt a diagnosticar-li l’ictus.
“Jo havia anat al metge perquè tenia molts símptomes, però em van dir que era estrès extrem i un dia dormint em va donar un vessament”
Rosa Rubio
Rosa Rubio està convençuda que, si li haguessin trobat la malformació, probablement no hauria tingut l’ictus. Però, a més, si li haguessin fet un bon diagnòstic en un inici, les seqüeles no haurien estat tan fortes. I és que en un primer moment li van dir que era estrès i, després, que es tractava d’una gastroenteritis.
“Va venir un metge a casa i va pensar que era gastroenteritis i em va punxar Primperan, llavors vaig perdre sis o set hores que no sabien que era un ictus i cada minut moren no sé quants milions de neurones!”
Rosa Rubio
Per a la Rosa, els missatges dels metges van ser “demolidors”, ja que li van dir que es moriria o que no tornaria a caminar. Per sort, ella no els va fer cas i, amb molt d’esforç i paciència, va acabar tirant endavant. El motor van ser les seves filles, ja que feia un temps que s’havia quedat vídua i no volia deixar-les soles.
“Els metges no et poden dir que a l’any t’estancaràs o que et moriràs… perquè cada persona és única i, al final, li treus l’esperança, que és el que em va curar a mi, l’esperança”
Rosa Rubio
Avui en dia, la Rosa té algunes petites seqüeles, però assegura que emocionalment està molt bé i que haver publicat el llibre ha estat una manera de tancar el cicle. Tot i que segueix treballant com abans de la malaltia, ha decidit baixar el ritme i dedicar-se només a les coses que li agraden.
“Faig el mateix que feia abans, però el temps l’utilitzo millor, soc molt més eficient, ja no faig coses per compromís, només faig el que vull fer”
Rosa Rubio
El llibre de Rosa Rubio, escrit en primer persona, relata tot el que va viure i també exposa una sèrie de converses amb altres persones afectades per la malaltia.
És un llibre benèfic que Rosa Rubio, que estiueja a Lloret, presentarà aquesta tarda, a partir de les set, al restaurant Vives.
