Una sentència del Jutjat Contenciós Administratiu de Girona condemna l’Ajuntament a pagar més d’1.600.000 euros a la Unió Temporal d’Empreses (UTE) que van encarregar-se de construir la piscina municipal. La sentència, però, no és ferma i, de fet, l’Ajuntament ha presentat un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Recordem que l’origen d’aquesta sentència es remunta en la modificació del projecte que tècnics municipals i responsables polítics van aprovar sense que el canvi fos formalitzat en el ple. En el mandat posterior, l’agost del 2013, l’equip de govern, format aleshores per CiU i ERC, va intentar aprovar la liquidació de l’obra, però l’oposició ho va desestimar.
Aleshores, la unió temporal d’empreses que s’encarregava de la construcció de l’equipament, formada per OHL SA i Àrids Vilanna, va presentar una reclamació al jutjat per demanar l’1,6 milions d’euros que considerava que li devia l’Ajuntament, la quantitat a què pujaven les modificacions del pressupost.
Ara s’ha publicat la sentència, que estima parcialment el recurs contenciós administratiu i condemna a l’Ajuntament a abonar a la demandant “la quantitat de 1.672.888’78 d’euros, més els interessos legals des de la reclamació en via administrativa, import al qual hauran de descomptar-se les factures de gas i electricitat fins la recepció de les obres en data 18 de gener de 2013”.
De totes maneres, la sentència encara no és ferma i l’Ajuntament ha presentat un recurs al TSJC, perquè la sentència no valora la reclamació realitzada pel consistori en relació a les penalitats pel retard en l’entrega de l’obra, així com la no execució de les millores que la UTE es va comprometre a realitzar i que es recullen al contracte formalitzat en el seu dia.
Sentència sobre l’ordenança reguladora dels HUT
Al ple d’aquest dilluns, el regidor Jordi Sais ha donat compte d’aquesta i d’una altra sentència, en aquest cas del TSJC, que resol el recurs interposat pel Gremi d’Hotelers i l’Associació Turística d’Apartaments, que estima parcialment el recurs presentat. En aquest sentit, la sentència reconeix que la majoria de modificacions que demanava el recurs ja s’havien fet per part de l’Ajuntament.
En aquest sentit, la sentència només anul·la l’apartat f) de l’article 22, de manera que no es podrà aplicar com a criteri de graduació de les sancions la capacitat econòmica de la persona infractora.
