Els Mossos d'Esquadra han detingut dues persones residents a Lloret per haver estafat 3milions d'euros amb un total de 346 delictes d'estafa i falsificació de document públic. Els detinguts haurien enganyat entitats bancàries que operen per internet per aconseguir crèdits i targetes de manera fraudulenta. Segons han informat avui els mossos, el 17 de juny es va detenir el primer presumpte estafador a Lloret de Mar, un home de 38 anys. I dijous passat es va detenir a Girona el que seria el seu soci, un home de 37 anys, també amb domicili a Lloret.
Els fets es van desencadenar a través de les denúncies d'estafa de quatre entitats bancàries que operen exclusivament a través d'Internet. El modus operandi era molt acurat. Els presumptes estafadors demanaven préstecs o targetes de crèdit a aquest tipus de bancs, presentant carnets d'identitat falsos. Utilitzaven números de DNIs reals amb noms completament falsos i amb fotografies extretes dels currículums que arribaven a l'empresa que regentava un dels detinguts. Després, elaboraven nòmines i contractes de treball falsos a noms d'empreses reals, per demostrar que eren persones solvents econòmicament.
A més, per demostrar que aquelles persones existien de veritat, els dotaven de domicili en pisos de lloguer. Eren habitatges que ells mateixos fingien que llogaven i donaven d'alta línies de telèfon fix, unes línies que desviaven a telèfons mòbils ja que, en realitat, ningú ocupava aquests domicilis. Tot i això, per donar una aparença de normalitat i per rebre la correspondència que les entitats bancàries enviessin, els noms dels suposats llogaters apareixien a les bústies d'aquests domicilis.
En definitiva, es tractava de fer creure a les entitats bancàries que qui demanava el préstec o la targeta de crèdit era una persona amb un habitatge, una feina fixa ben remunerada i un compte corrent on, per donar-li més versemblança, es domiciliaven rebuts de col·laboracions amb organitzacions no governamentals o entitats benèfiques. Segons ha informat la policia, els números de DNI que utilitzaven pertanyien a persones de 18 a 25 anys o fins i tot a menors d'edat, perquè difícilment aquestes persones haurien demanat un crèdit i, per tant, seria gairebé impossible que aquestes persones apareguessin a les bases de dades de morosos.
Els detinguts havien creat diverses empreses i havien obert nombrosos comptes bancaris per rebre els diners aconseguits amb els préstecs fraudulents. Aquests diners s'havien invertit, en part, en la compra de vehicles de luxe i s'havien de destinar, d'una forma molt planificada, a la compra de terrenys, béns immobles i a la compra d'accions d'un club de futbol. A
