A Lloret de Mar l’ús del català es considera que està en un índex intermedi, comparable a Mataró, Granollers o Barcelona. Però en els últims anys, tot i que la tendència arreu de Catalunya és que cada cop la llengua s’utilitzi més en comerços i administracions (encara que només sigui com a segona llengua), a Lloret aquesta millora no s’ha produït.
És una de les conclusions de l’estudi Ofercat, fet per la Direcció General de Política Lingüística, que ha analitzat 20 poblacions catalanes, fixant-se en l’oferta en llengua catalana en els sectors de l’administració, l’economia, la societat, l’oci, els mitjans de comunicació, l’ensenyament i la sanitat, per mitjà de l’observació i la recollida de dades.
L’estudi conclou que en general totes les ciutats estudiades han incrementat una millora en l’ús del català a comerços i administracions. Totes, excepte Lloret i Salt. Salt ha patit un lleu retrocés del català degut a la important comunitat d’immigrants que té. I Lloret, perquè registra canvis molt significatius entre la temporada turística, quan l’ús del català baixa, i la resta de l’any quan està en els màxims índexs.
Tot i així, la tendència general, com diem, és que cada cop s’utilitzi més el català. Un tècnic del Departament de Política Lingüística, Albert Fabà, destaca que creix el nombre de persones que responen en català quan se’ls parla en aquesta llengua, però reconeix que encara hi ha molt de camí a recórrer. Fabà en posa un exemple.
Yvonne Griley, directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura, també apunta que l’ús del català ha crescut. I és optimista, encara que hi hagi diferències importants entre les ciutats on més s’utilitza i on menys.
Segons l'Ofercat, Olot és la ciutat catalana amb més oferta lingüística en català, amb 80 punts sobre 100, i Santa Coloma de Gramanet la que menys amb 51 punts.
