Cinc lloretencs -entre ells, una nena petita- anaven a bord del vaixell que divendres a la nit va naufragar davant la costa d'Itàlia. Sortosament ells són de la immensa majoria de passatgers que han sobreviscut a la tragèdia, que -de moment- ha costat la vida a 6 persones. N'hi ha 15 de desaparegudes i una 60a de ferits. En el moment d'encallar contra un escull submarí, el creuer Costa Concordia portava més de 4.200 persones a bord.
Com diem, 5 d'elles són d'aquí, de Lloret. Estan sanes i estàlvies. Sortosament poden explicar el malson que han viscut al llarg del cap de setmana. Encara en un estat visible de nervis, han relatat aquest matí per la ràdio que el xoc de l'embarcació el van notar quan estaven sopant, divendres a la nit.
Tot i que des dels megàfons del vaixell s'intentava tranquilitzar el passatge, dient que era problema elèctric, els lloretencs -juntament amb moltes altres persones- van córrer cap a l'exterior i, després de posar-se les armilles salvavides- van esperar que els pugessin als bots. Van haver d'esperar cap a una hora. Els de Lloret eren tres homes, la dona d'un d'ells i la seva filla, d'un any i mig. Francisco Tejera assegura que “tothom donava coces, era la llei del més fort, allà no deixaven passar ni dones, ni nens ni ancians”.
Els lloretencs asseguren que va ser el caos absolut. Que ningú de la tripulació no hi era per organitzar la pujada als bots salvavides, i que els van ajudar els cuiners i cambrers del vaixell. Mentre passaven els minuts, el creuer s'anava enfonsant i inclinant cap a la dreta. Tenien clar que havien de sortir d'allà com fos, mentre veien altres passatgers que es tiraven a l'aigua i nedaven fins a la costa de l'illa italiana.
Els de Lloret van tardar 2,5 hores en trepitjar terra ferma. La sorpresa és que allà hi van trobar el capità de l'embarcació, qui assegura que va ser l'últim d'abandonar el vaixell. Tejera respon que “en sóc testimoni, el capità estava al meu costat quan vaig arribar a l’illa”.
Els 5 lloretencs, juntament amb centenars de persones, es van refugiar a l'illa. Van passar la nit al carrer, a zero graus de temperatura, mentre els veïns d'allà els deixaven mantes, begudes i bolquers per la petita, que es va poder refugiar en un església. Van passar unes hores, fins que els van col·locar en un vaixell que els va portar fins a la costa d'Itàlia. Des d'allà, van agafar un autocar que els va dur a prop de Roma. Allà van passar el dia de dissabte en un hotel, fins que a la nit van agafar un avió de tornada cap a Barcelona. A
vui, que han passat poc més de 48 hores de la tragèdia, els lloretencs conclouen que el dany és psicològic, i no
