Les entitats religioses de Lloret es desmarquen de les crítiques efectuades en el darrer ple, arran de la modificació del pla general per a regular l'obertura de centres de culte al municipi. Finalment, la normativa estableix que els nous oratoris s'han de col·locar a 300 metres de distància entre uns i altres. Una limitació que afecta només Can Carbó i el Molí, les zones urbanes on es permeten usos religiosos, mentre que als polígons industrials no hi ha cap tipus de límit.
Aquest matís, ho recordem, va generar polèmica en el plenari, entre els grups municipals i per part d'alguns membres de comunitats religioses. En la sessió, van exhibir pancartes, que acusaven l'equip de govern de racista.
Unes acusacions que no han agradat, gens ni mica, els representants de les entitats, que són els que s'han estat reunint a l'Ajuntament per acordar les mesures al voltant de l'obertura de centres de culte a Lloret.
Aziz Lakhliffi, de la comunitat islàmica del Molí, es mostra d'acord amb la modificació urbanística.
A Lloret hi ha 3 mesquites, una església evangèlica, el col·lectiu d'ortodoxos russos que utilitzen l'ermita de Sant Quirze i els ortodoxos romanesos, que resen a les Alegries o a Santa Cristina. A més, la comunitat Sikh té previst obrir un temple ben aviat al barri del Rieral.
Tots ells s'han desmarcat de les crítiques de racisme efectuades en el plenari i asseguren que no sabien res de les pancartes que s'hi van exhibir.
Afegeixen que no tenen problemes de convivència amb la resta de veïns. En el cas del Molí, l'únic moment conflictiu és el divendres, a la sortida de la mesquita, en què s'acumulen els fidels i generen soroll.
Des de l'Ajuntament, confirmen que no hi ha problemàtiques greus. El regidor d'Urbanisme, Jordi Martínez, afegeix que l'acord assolit és una solució acceptable per a totes les parts.
Les negociacions entre les comunitats religioses de Lloret i les formacions municipals, per poder regular l'obertura de nous centres de culte a la vila, s'han allargat dos anys.
