La Generalitat vol començar a Lloret de Mar una prova pilot per reconvertir destinacions turístiques obsoletes. Ho va anunciar la directora general de Turisme, Marian Muro, ahir, a la primera jornada de la Mesa Empresarial de Turisme, que recordem que es va constituir fa uns dies com a iniciativa d’empresaris lloretencs.
Marian Muro creu que abans que res caldria fer una diagnosi per saber què cal millorar i poder establir unes prioritats a l’hora d’invertir. I afegeix que és imprescindible la implicació econòmica dels empresaris, perquè haurien de modernitzar els seus establiments. La iniciativa s’inclou dins del Pla estratègic de Turisme, que el Govern català ja té enllestit.
La Mesa Empresarial de Turisme de Lloret de Mar és una iniciativa d'empresaris turístics que s'han unit per aconseguir rellançar la destinació, atraure noves inversions i millorar la imatge turística de Lloret. Tot i que en la seva gènesi no hi ha cap administració pública, ja que consideraven que havien de començar a debatre des del sector privat les necessitats de la destinació, a la trobada d’ahir van convidar la directora general de Turisme, l’alcalde de Lloret, Romà Codina, i el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig.
Aquest últim va ser l’encarregat de cloure la jornada. El conseller reconeix que Lloret continua sent líder a Catalunya en turisme de sol i platja, però que ha perdut pistonada. Per tant, considera que és important que el sector privat prengui una iniciativa com la de la Mesa Empresarial de Turisme i assegura que el paper de l'administració és "acompanyar" però que és el sector privat qui ha de "liderar" un canvi a Lloret.
Un canvi que, segons Puig, passa per una aposta per la qualitat i la modernització. Tot i així, el conseller va aprofitar per llençar un missatge en clau de país. Felip Puig va assegura que moltes de les inversions que reclamen els empresaris de Lloret de Mar no podran ser una realitat fins que Catalunya tingui estructures d'estat.
La veu dels empresaris la va fer sentir el president de la mesa, Climent Guitart, que va fixar un marge de quatre mesos per tenir definits quins són els projectes que consideren prioritaris per poder-los presentar perquè optin a fons europeus.
