Lloret de Mar ja té un Banc del Temps. El posarà en marxa l'associació de dones l'Aurora a partir de dimarts de la setmana que ve, dia 31 de gener. La iniciativa permetrà posar en contacte persones que, d'una banda, tenen temps lliure i, de l'altra, disposen de certes habilitats. La idea és intercanviar favors sense diners pel mig.
Al barri de Palau de Girona fa quatre anys que es va crear el primer banc del temps de la ciutat, amb molt bons resultats. El seu responsable, Pere Xavier, ha posat l’exemple de funcionament següent: “Tu necessites que vingui un lampista a posar-te uns endolls a casa. Truques al Banc del Temps, el Banc del Temps et diu qui és el soci que sap fer això, et poses d’acord amb ell, t’ho fa i li pagues un taló d’un valor de tantes hores a favor d’aquell soci. Ell el porta al Banc del Temps i el Banc del Temps ingressa aquestes hores en el seu compte i les treu del teu”, és a dir, com un banc normal, però amb hores en lloc de diners.
Però, segons Pere Xavier, un banc del temps va molt més enllà d'un intercanvi de favors, ja que té molts aspectes positius. “Afavoreix la convivència; ajuda a l’autoestima, perquè hi ha molta gent que es pensa que no sap fer res i s’adona que sí que pot ser útil per a moltes coses; i afavoreix a la igualtat, perquè el mateix val una hora d’un noi que et vingui a escombrar el pis que d’un enginyer que vingui a fer-te un estudi sobre quins són els defectes de l’edifici; el valor és l’hora i, per tant, crea una igualtat entre persones”, ha matisat. En el banc del temps gironí hi participen persones de totes les edats i nacionalitats. Això sí, més dones que homes.
Les membres de l'Aurora remarquen que la idea és que tots els socis del banc s'ajudin entre si. Conxa Alférez, que assegura que tenen “molta il·lusió” amb el projecte després de dos anys de treballar-hi, explica que els agradaria que “fos accessible a tothom” i “que la gent ho vegi com un intercanvi, no com una ONG o una sèrie de persones que ajuden a unes altres, sinó que tots ens ajudem a tots”. Alférez remarca que “qualsevol persona de qualsevol estatus pot necessitar, per exemple, que algú li ensenyi com funciona un mòbil o com es fa un jersei o que l’acompanyin al metge, hi ha infinitat de coses”.
Una altra membre, Rosa Roquer, ressalta que la gent ha de tenir clar que tothom sap fer alguna cosa, per insignificant que li pugui semblar. “Hi ha molta gent que ens diu que no sap fer res, però això &eac
