Laura Codina, Marta Schilling, Carla Ferrer i Anna Ferron. Les quatre Obreres de Santa Cristina. Elles són les autèntiques protagonistes de la Festa Major i nosaltres hem volgut parlar amb elles. El moment més important per a les quatre noies arribarà demà a la tarda, quan ballaran el Ball de Plaça.
Ja fa anys que totes demanaven a l’Obreria que les escollissin per poder participar de la festa des d’aquest punt de vista i per fi els ha arribat l’oportunitat. Ara ja ho tenen tot a punt, però fins arribar a aquí han hagut de preparar moltes coses, segons ha destacat la Carla, que ha hagut d’anar uns quants cops a Barcelona i a Girona per aconseguir el vestit.
Tot i que des de fora ens pugui semblar que és un ball senzill, el cert és que les noies i els seus respectius balladors han hagut d’assajar cada nit des de principis de juliol. I dominen bé, excepte algun petit detall. Per exemple, la Laura té dificultats amb el vano, tal com ha explicat ella mateixa. Recordem que en la primera volta les Obreres ballen agafades de la mà del noi, però que en la segona estan separats i han d’anar movent lleugerament el vano. Esperem que finalment la Laura se’n surti amb el seu vano; tant ella com totes.
Les Obreres també volen recordar que ser Obrera no és només ballar el ball de Plaça, sinó que durant any fan una tasca de representació de l’Obreria de Santa Cristina, que comporta diferents feines. Per exemple, segons ha remarcat la segona Obrera, la Marta, han anat a netejar l’ermita, a trobades amb antigues obreres i a penjar cartells d’activitats de l’Obreria. De totes maneres, les noies ho han fet amb molt de gust. I, sobretot, amb molt bon ambient, tal com assegura l’Anna.
Recordem els balladors. Per ordre, la Laura amb el seu germà, en Francesc. La Marta amb en Sergi Bueno. La curiositat d’aquest any la trobem en la tercera Obrera, la Carla, que balla amb en Jordi Ferron que és germà de la quarta Obrera. Per tant, tindrem dos germans ballant el mateix any, però amb parelles diferents. Pel que fa a l’Anna, ella ballarà amb l’Albert Montero.
Quan vam parlar amb les Obreres ens van dir que encara no estaven nervioses, però ja els ho tornarem a preguntar demà just abans de sortir a la plaça, a veure si les veiem igual de tranquil·les.
