Avui és 3 de desembre i es commemora el Dia internacional de les persones amb discapacitat. A Lloret de Mar l’agrupació Som Capaços s’encarrega de donar visibilitat a la jornada per donar visibilitat, precisament, a les persones amb discapacitat.
L’agrupació va néixer l’any passat de la mà de la lloretenca Cristina Marquès, que va impulsar una gran festa amb la col·laboració d’una gran quantitat d’associacions i també de persones a títol personal, a banda de tenir el suport de l’Ajuntament.
Aquest any, ella mateixa explica que no poden organitzar l’esdeveniment, però han decidit seguir treballant per donar visibilitat al col·lectiu amb la venda de mascaretes solidàries. Els diners recaptats es destinaran al Centre de Distribució d’Aliments. A més, han elaborat un vídeo amb diverses persones que pateixen alguna discapacitat.
Darrere de Som Capaços també hi ha Francisco Pastor, que fa una crida a la població perquè comparteixi a les xarxes socials una imatge fent el signe de la igualtat en llenguatge de signes i etiqueti a Som Capaços.
I el trio el completa la també lloretenca Andrea Sànchez, que remarca quin és el lema de l’agrupació: “Res sense nosaltres, tot amb nosaltres”.
Des de l’Ajuntament, es fa una atenció a les persones que pateixen algun tipus de discapacitat a través de l’àrea de Diversitat Funcional, encapçalada pel regidor Albert Ferràndez, que creu que és molt important donar visibilitat al col·lectiu.
A nivell internacional, l’interès per la discapacitat es va iniciar el 1981, el primer any declarat com a Any Internacional de les Persones amb Discapacitat. Posteriorment, es va establir la dècada 1983-1992 com el Decenni de les Nacions Unides per a les Persones amb Discapacitat. Els governs nacionals van assumir aquest període de deu anys com el termini per garantir la igualtat d’oportunitats en els sectors educatiu i laboral. En finalitzar aquest decenni l’any 1992, les Nacions Unides van instaurar la celebració anual, el 3 de desembre, del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.
A mitjan segle XX, una persona amb discapacitat es considerava invàlida i dependent i l’Estat es basava en un model assistencialista per proporcionar-li una vida com més digna possible. Afortunadament, al llarg dels anys la percepció del concepte de discapacitat ha experimentat una gran transformació i l’enfocament paternalista de l’atenció ha evolucionat cap a un model basat en el desenvolupament dels drets humans i en la integració social d’aquest col·lectiu.