La cruesa de viure al carrer i la possibilitat de sortir-se’n

En Jeroni Guerrero, en Juan José Parra i en Ramón González han viscut al carrer i aquest dijous ho han explicat en una taula rodona organitzada per l’Ajuntament. Els tres s’han mostrat molt agraïts per l’ajuda que van rebre per part dels serveis socials municipals.

Cal diferenciar els conceptes de sensellarisme, que inclou totes les persones que no disposen de les mínimes condicions d’habitatge que permeten viure amb dignitat, i persona sense llar, que és aquell que ha de viure al carrer. Des de l’Ajuntament, es dona suport als dos perfils de persones i se’ls ofereixen els serveis bàsics a través del centre de dia El Kaliu.

El primer en parlar a la taula rodona ha estat Jeroni Guerrero, que després de quedar-se sense feina va veure’s evocat a viure al carrer. Ell mateix ha comentat que contactar amb els serveis socials li va canviar la vida.

«Van ser temps molt durs, fins que vaig conèixer els serveis socials, que són una gent increïble i m’han ajudat moltíssim, ara ja estic en un apartament sol»

Jeroni Guerrero

Actualment, Gerrero viu sol en un pis gràcies a una ajuda  econòmica i, tot i que encara no ha trobat feina, envia un missatge d’optimisme i anima tothom que tingui problemes a demanar ajuda al més aviat possible.

El segon en parlar ha estat Ramón González, que va viure molts anys al carrer sense demanar ajuda a ningú. Fins i tot va anar a Romà caminant i va tornar-ne al cap d’un any, també caminant. Durant un temps va viure en una cabanya al bosc aquí Lloret, feta per ell mateix.

«Jo demanava als bars i, en lloc de pagar, com que no tenia diners, pagava amb dibuixos meus»

Ramón González

González ha comentat com va construir la seva cabanya i tots els detalls de la seva experiència, com ara que durant un temps intercanviava els seus dibuixos per menjar.

Ha tancat la taula rodona en Juan José Parra, que ha recordat la duresa dels mesos que va viure al carrer i com una entrevista a Nova Ràdio Lloret li va permetre trobar feina i fer un pas endavant important.

«És pot sortir, el que no has de tornar-te boig ni posar-te en coses dolentes; jo, gràcies a fer una entrevista a la ràdio vaig trobar feina, no has d’amagar el que ha passat»

Juan José Parra

Actualment, Parra té un lloc on viure i també envia un missatge d’optimisme a les persones que es puguin trobar en la situació que va viure ell a principis del 2020. En aquest sentit, aconsella que es demani ajuda als serveis socials de l’Ajuntament al més aviat possible.

La regidora de Benestar i Família, Arantxa Jiménez, ha explicat que la seva voluntat ha estat posar sobre la taula una problemàtica que afecta moltes persones i exposar tots els recursos que tenen a l’abast per part de l’Ajuntament. 

«Crec que és molt important tenir coneixement d’on vivim i del que passa, de la veritable realitat, que a vegades és molt desconeguda»

Arantxa Jiménez

La taula rodona s’ha fet a la Biblioteca, precisament on aquests dies es pot visitar una exposició sobre sensellarisme.

Ara mateix, Lloret de Mar compta amb nou pisos de transició temporal, que són per a persones que estan en el procés de millorar la seva situació personal i se’ls dona un impuls amb aquest habitatge temporal. Aquests pisos funcionen amb la filosofia del Housing first, és a dir, primer la llar.

Segons aquesta filosofia, es prioritza oferir un espai digne on viure a tothom, amb la condició, això sí, que, si la persona treballa o cobra alguna paga, un percentatge es destini a pagar part de l’habitatge, per responsabilitat i copagament. I també que l’educador pugui fer visites al pis per fer un seguiment de com va el procés. Tot i que s’intenta que en cadascun d’aquests pisos hi visquin una o dues persones, ara mateix a Lloret n’hi ha entre dues o tres per manca de recursos.